«La vida està feta de detalls d’aparença insulsa però d’una forma incontestable, capaços de decidir el rumb de les nostres vides sense que en el moment que esdevenen en siguem conscients.»
Acabar un llibre i només poder dir: guau!, és una de les satisfaccions més grans que puc tenir com a lectora. Si a més a més, l’autor juga amb el lector, de la manera que ho fa David Marín a «Ciutat Fantasma», és per treure’ns el barret davant l’autor, i també avant l’editorial, Llibres del Delicte, que un cop més aposta per una novel·la negre diferent, que es surt de tots els canons i estereotips del gènere, però que pertany al gènere.
El protagonista, i narrador en primera persona, és en Salvador Garcia, un mosso d'esquadra que torna a Barcelona després d'haver estat uns anys destinat a Balaguer. I que es troba amb una ciutat que ja no té res a veure amb la Barcelona que ell recordava, que se li fa estranya, que no reconeix. Intentant buscar els seus orígens, tornar a formar part de la ciutat que el va veure néixer, decideix buscar a X.B, un antic company d'institut, de qui fa massa temps que no en sap res. El punt de partida serà un portal del carrer Urgell.
A través d'aquesta recerca incessant, recorrerà els carrers d'una Barcelona plena de grisos matisos; ens passejarà pels seus carrers i els seus barris —aquí, a títol personal, li agraeixo molt que gran part d'aquest passeig sigui pels carrers del meu barri, Sants —. Una recerca que portarà el protagonista a buscar la seva pròpia identitat que sembla s’hagi difuminat, al llarg dels anys i pels carrers de la ciutat.
Una llibreta de tapes vermelles on escriu tot el que li passa; el dibuix d’uns planells del subsòl de Barcelona; el rere fons dels atemptats de la banda terrorista ETA a les acaballes del segle passat; les ganes, d’un superior amb ànsies de notorietat, de donar un cop d’afecte, són els elements que acaben de conformar aquesta meravellosa trama que ens porta el David Marín.
A través d'un, molt ben perfilat, joc de miralls, el lector anirà fent-se un dibuix dels diferents personatges que hi surten, sempre des de la percepció que d'ells en té el protagonista: Salvador Garcia, un personatge rodó amb una forta càrrega psicològica.
«Ciutat Fantasma», una història que comença i acaba en el mateix lloc: un portal del carrer Urgell de Barcelona, ens porta una barreja increïble de gèneres: negre, gòtic, thriller psicològic... Que fa d’ella una novel·la única e increïble.
Una aposta arriscada que dóna com ha resultat una trama fantàstica, que enganxa al lector de manera irreversible; i on trobem: una crítica a certs mètodes d'investigació policial; una realitat que hem viscut molts de nosaltres: el fet de retornar a la ciutat que ens ha vist néixer, després d'un temps de viure-hi allunyats i quasi no reconeix-la; el dibuix de la fina línia que separa la realitat de la ficció, molt ben perfilat.; i el malson que pot representar buscar la nostra pròpia identitat.
«La vida és un laberint per on la nostra identitat es bifurca de tal manera qye a vegades resulta impossible refer el camí de tornada i recompondre allò que un dia vam ser.»(pàg. 11)
