10/05/2017

Europa!


 
Reflexions des de terres del Rin. Maig del 17.
 
La recent victòria de Emmanuell Macron a la Presidència de la V República francesa, no ens deixarà indiferents, després del Trupisme i el Putisme, després dels borratxos del UKIP que han abocat la Gran Bretanya al Brexit, la població jove i les classes mitjanes europees ja van començar a reaccionar quan a Àustria el rostre del braç aixecat,  en una segona votació  portar a la Presidència un home vinculat als Verds austríacs, també quan als Països baixos amb un descarat neofeixisme ros i blanc mantega fou derrotat per un multicultural moviment ecologista, jove i universalista, i ara l’extrema dreta francesa, l’hereva de Vichy i de les OAS, ha estat esclafada a la segona i decisiva volta a França per un moviment transversal lliberal, activista contra el canvi climàtic, amant de la diversitat de la societat francesa i entusiasta europeista.
Arreu l’extrema dreta no ha estat derrotada pels partits tradicionals, han estat les noves corrents joves, modernes, poliglotes i contentes de viure en un Món en transformació permanent, han estat ells i especialment elles, les dones han tingut un paper molt actiu en aquests moviments que estan sorgint arreu, el neofeixisme és clarament homòfob, masclista i tradicionalista, moguts per uns interessos gens clars des dels Urals o des de l’altre costat de l’Atlàntic, clares són les seves vinculacions amb els lobbys del petroli i del gas, els negacionistes del canvi climàtic i els negacionistes de l’holocaust coincideixen, avui són els mateixos, però com sempre en la Història de la Humanitat sempre hi ha l’esperança que s’articula en forma de moviment polític, en forma de moviment modern, buscant fórmules que permetin donar resposta als reptes que té la Humanitat, però també a les necessitats socials i econòmiques dels més vulnerables.
No pretenc caure en un bonisme i en el presidencialisme messiànic, no és pas això, és que sincerament Europa està canviant, són els fills i filles del Baby boom les que agafen el protagonisme i la responsabilitat del futur d’aquesta Europa que canvia, quan la dreta i l’esquerra tradicional deixen de ser referent, sempre hi ha pas al populisme, però en aquestes reflexions vull remarcar,  és que també és una oportunitat per a reorientar les polítiques cap on interessen de veritat, alguns ja parlen de la 4 revolució industrial,  però primer hem de passar per a la tercera revolució industrial,  aquella en que definitivament l’energia serà  renovable, descentralitzada i socialitzada definitivament, aquest salt endavant no es podrà fer sense el consens des del Bàltic fins al Mediterrani, si això s’aconsegueix, en definitiva si la força d’Europa s’articula en aquesta direcció, guanyarem la partida, per contra, si Europa s’enfonsa, perdrem el control del nostre destí i caurem en mans dels oligopolis energètics actuals, no podrem assolir la desitjada transició energètica que preservi el clima i el benestar que avui encara, amb dificultats, però  encara sense matisos en comparativa mundial,  gaudim.
Els moviments polítics europeus han de prendre nota de com es pot contrarestar el populisme salva pàtries, la força intel·lectual de les noves generacions,  hereves de revolucions europees, de la revolució francesa, de la Reforma,  aquest 2017 es commemora els 500 anys de les 95 tesis escrites per Martin Luther, aquests pòsit d’història de cultura i de pensament lliure,  vol afrontar sense matisos amb llibertat i dignitat, el futur i els reptes que ens esperen, cap de fàcil, però plausibles són les solucions.

Estrasburg maig del 2017.