Que el capitalisme amb tecnologia digital ens portaria a una societat igualitària i amb majors nivells de riquesa per tothom és una ficció, que lògicament té poc a veure amb la realitat. De fet, l’economia de plataformes que acompanya la digitalització està generant una economia y una societat molt més desigual i més desestructurada. Un món de guanyadors i perdedors absoluts, entre uns pocs que gràcies a la seva posició intermediadora s’apoderen de bona part de la riquesa generada, mentre que gran part de la societat veu com la precarització, la falta de feina i les poques expectatives per poder desenvolupar un projecte de vida es van imposant. D’això parla Evgeny Morozov en aquest llibre, de com la tecnologia actual està encimbellant unes poques grans empreses que es constitueixen en monopoli en els diferents àmbits, mentre l’addicció a internet i les xarxes socials està fent-nos perdre la nostra privacitat, condiciona la informació que ens arriba, ens indueix a un pensament esbiaixat i emmalalteix el sistema democràtic. La tecnologia s’ha apoderat de les nostres vides, i ja no és un instrument per millorar la productivitat i les nostres condicions de vida, sinó un mecanisme que ens ha passat de la condició de ciutadans a la de consumidors constantment subjugats.
A Capitalismo Big Tech. ¿Welfare o neofeudalismo digital? (Enclave de Libros, 2018), un dels millors investigadors sobre las implicacions polítiques i socials de la tecnologia, el bielorús establert als Estats Units Evgeny Morozov, fa una anàlisi molt crítica de com s’ha produït la disrupció digital que ha comportat una hegemonia d’unes poques grans empreses, les quals s’enriqueixen de manera impúdica tot venent les nostres dades i mercadejant amb els nostres perfils personalitzats que han elaborat sense demanar-nos cap autorització. No estem davant un relat antitecnològic, sinó davant una crítica profunda de com s’ha permès anar cap a una economia de monopoli que utilitza tecnologies molt sensibles a la capacitat de modular-nos i manipular-nos, sense un control i una regulació pública que seria imprescindible, alhora que sense una consciencia social que ens porti a tots plegats a fer un ús més racional i prudent d’unes possibilitats tecnològiques que fàcilment ens poden i, de fet, ens estan desbordat i capgirant d’una manera molt ràpida i imprevisible la nostra societat. Estem davant d’un contextualitzat recull d’articles on l’autor justament fa un esforç per fer comprensible a la majoria dels ciutadans qüestions tecnològics que tenen molta més transcendència de la que sovint ens pensem.
