Per primera vegada, els científics del Laboratori Nacional Lawrence Livermore (LLNL), dels EUA i altres cinc organitzacions han demostrat que les influències humanes impacten significativament sobre la grandària del cicle de temperatura estacional en la capa més baixa de l'atmosfera.
Per demostrar-ho, van aplicar una tècnica anomenada
empremta digital. L'empremta digital permet separar les influències humanes i naturals del clima. Es basa en els patrons de canvi climàtic principalment patrons que s'amitjanen durant anys o dècades. Però en la nova investigació que apareix a l'edició del 20 de juliol de la revista
Science, l'equip va estudiar el comportament estacional i va trobar que l'escalfament causat per l'home ha afectat significativament el cicle de temperatura estacional.
Els investigadors es van centrar en la troposfera, que s'estén des de la superfície a aproximadament 16 quilòmetres de l'atmosfera als tròpics i 13 quilòmetres als pols. Consideraven canvis en el temps en la mida del cicle estacional de la temperatura troposfèrica en diferents llocs de la superfície terrestre. Aquest patró proporciona informació sobre els contrastos de temperatura entre els mesos més càlids i freds de l'any.
Tret dels efectes moderadors dels oceans, les regions de latitud mitjana dels continents de l'hemisferi nord tenen un gran cicle estacional de temperatura atmosfèrica, amb hiverns freds i estius calorosos. Les dades de temperatura per satèl·lit són coherents amb els models que projecten que aquest
batec del cor estacional és cada vegada més fort amb les emissions humanes de diòxid de carboni.
Altres característiques comunes a les observacions i simulacions de models són petits canvis en el cicle de temperatura tropical de temporada i una disminució de la grandària del cicle estacional a la regió de l'Antàrtida.
Els resultats suggereixen que els estudis d'atribució amb el cicle estacional canviant proporcionen evidències potents i noves per a un efecte humà significatiu en el clima de la Terra.
El clima de la Terra es veu afectat simultàniament per diferents factors externs i interns. Exemples d'influències externes són canvis naturals en la producció d'energia del sol i augments produïts per humans de les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte hivernacle. Les influències internes inclouen una àmplia gamma de cicles naturals, com ara el Niño / oscil·lació meridional i l'oscil·lació pacífica interdecadal. Les variacions en aquests i molts altres factors interns i externs han impulsat canvis en el clima històric.
Des dels inicis de la recerca sobre empremtes digitals del clima a finals dels anys 70, els científics han utilitzat mètodes de reconeixement de patrons per detectar canvis inusualment grans en el clima i atribuir aquests canvis a diferents influències externes. La recerca d'empremtes digitals posteriors va considerar canvis en un ampli ventall de variables, incloent-hi el contingut de calor oceànic, el cicle hidrològic, la circulació atmosfèrica, l'extensió del gel marí i el comportament d'esdeveniments extrems.
En la nova investigació, l'equip va examinar simulacions model motivades per canvis històrics en factors humans. Una característica destacada d'aquestes simulacions és que a mitjan latitud, la mida del cicle de temperatura estacional augmenta notablement. Aquest augment prové d'un escalfament més gran a la temporada d'estiu de cada hemisferi. Al seu torn, l'escalfament de l'estiu de latitud mitjana més gran sembla ser, en part, degut a l'assecat estival de la superfície terrestre.
A causa de les diferències en la capacitat tèrmica de la terra i l'oceà, i perquè hi ha substancialment més terreny a l'hemisferi nord, els increments de latitud mitjana en el cicle de temperatura estacional són més grans a l'hemisferi nord que a l'hemisferi sud. En la informació de la temperatura troposfèrica del satèl·lit es donen patrons similars de canvi de cicle estacional. La coincidència de patrons entre l'empremta digital d'influència humana i els patrons de satèl·lit del canvi de cicle estacional va ser molt significativa. El partit no era probable que es degués a la variabilitat natural del clima intern.
Les dades de temperatura del troposfèric de satèl·lit que s'utilitzen en el paper de la ciència mostren un escalfament mitjà anual global d'aproximadament 1,25 graus Farenheit entre 1979 i 2016. Les causes d'aquest senyal d'escalfament mitjà anual han estat objecte de molts estudis previs. Però fins que es va dur a terme la nova investigació, no s'havia realitzat cap estudi d'empremta digital formal amb el canviant cicle estacional de la temperatura troposfèrica.
Font: Laboratori Nacional Lawrence 
