La carn de porc s’aprofita i es consumeix des de temps remots, encara que moltes vegades se l’ha descrit com un aliment poc saludable. Actualment, aquest concepte comença a canviar. Investigacions recents afirmen que aquesta carn hauria de formar part de l’alimentació habitual de la població a qualsevol edat donades les seves bones qualitats nutricionals.
La carn de porc és molt magre, la majoria de grasses que conté són instaurades i és rica en proteïnes, potassi, ferro i seleni. A més, la carn porcina és una de les produccions més eficients a causa de la precocitat dels animals, el seu curt cicle reproductiu i la gran capacitat de transformació de nutrients.
És una de les carns més consumides del món, tot i haver-hi religions que la prohibeixen com la hebrea i la musulmana ja que del porc s’aprofita tot, hi ha qui diu que fins i tot l’ombra, i que d’ella s’obtenen una sèrie de productes com són els pernils, xoriços, embotits, botifarrons (o morcillas), cansalada, mantega, etc.
Es tracta d’una carn vermella, la qual conté més mioglobina (una proteïna similar a l’hemoglobina) que el pollastre o el peix. Encara que en cuinar-se es torna més pàl·lida, segueix sent carn vermella. El seu contingut gras, proteic i calòric varia segons la peça, així que el llom té un 3% de grassa, un 20% de proteïnes i 110 quilocalories als 100 grams davant les costelles, amb un 15% de grassa, un 18% de proteïnes i 220 quilocalories; sempre depenent, d’una banda, de la quantitat de cansalada que porti i de la varietat del porc.
Des del punt de vist nutricional, té un sabor molt agradable, de fàcil digestió i conté grasses i àcids grassos, cosa que la fa molt convenient per al seu consum, a més de ser una de les carns de menys cost al mercat.
La carn de porc es divideix en:
De primera:
De segona:
De tercera:
Els porcs ibèrics presenten altres peces:
Cuinar amb carn de poc
La carn de poc té diverses maneres de cocció i preparar, que varien segons la cultura o la situació geogràfica. Entre elles, destaquen:
El pernil, que és potser l’elaboració més típica, és molt apreciat pel seu sabor. A la cuina pot utilitzar-se sencer, rostir o desossar. La paleta ibèrica, amb les mateixes aplicacions que el pernil, és la pota davantera.
El braó, idoni per cuinar-se, es ven al buit i es presenta amb pell i os.
La cansalada, que s’obté de la falda del porc, pot fregir-se, guisar-se o rostir-se a la graella. Pot estar fresca o adobada.
