21/12/2017

Laura Ferrero. Qué vas a hacer con el resto de tu vida

Aquesta és una molt bona novel·la. Té un argument sòlid, que funciona, però a més està literàriament molt ben construïda. Monòlegs intensos i un llenguatge amb molta força i extraordinàriament suggeridor. Una història sobre els conflictes emocionals i vivencials d’una família que semblen tenir un caràcter força autobiogràfic per part de l’autora, on es tracta sobre el dolor inherent a la pèrdua, la convivència amb la soledat i el dolor que ens provoca el dubtar sobre si, davant d’una tragèdia propera, hem fet tot el que hauríem pogut fer per evitar-ho. Una història plena de silencis, d’arrelaments profunds a l’illa d’Eivissa i de desarrelaments encara més fondos a la ciutat de Nova York. Una història d’encontres i desencontres amb el pare i d’incomprensió i allunyament de la mare. Unes vides ancorades en submóns força peculiars, ja sigui la fixació per “comptar illes” d’un o l’atracció de les fosses abissals per un altre. Una vida, la de la narradora, marcada per les pèrdues insubstituïbles i per un intent de trobar explicacions més enllà del que es possible esperar-les. Una novel·la sobre fugides contínues de nosaltres mateixos i sobre la dificultat que sentim moltes vegades de poder expressar verbalment el que realment desitgem.

Resultado de imagen de laura ferrero que vas a hacer con el resto de tu vida

A Qué vas a hacer con el resto de tu vida (Alfaguara, 2017), la periodista i escriptora barcelonina Laura Ferrero debuta com a novel·lista amb una història intensa, intel·ligentment construïda i captivadora; però sobretot demostrant unes dots literàries molt poderoses i una gran sensibilitat. Si el seu llibre de relats editat l’any passat, Piscinas vacías, ja havia posat sobre avís que estàvem davant un potencial narratiu extraordinàriament interessant, aquesta narració llarga, profunda i complexa probablement consagrarà a l’autora com un dels fenòmens literaris més interessants dels darrers anys. Una reconstrucció familiar plena de matisos, silencis eloqüents on els objectes adquireixen una especial rellevància a l’hora d’explicar els itineraris vitals. Una història amb aspectes molt dolorosos, d’amor intens i de vincles indestructibles, que parla de la dificultat per superar les barreres de la comunicació i de com la superació del dol de la pèrdua requereix d’apostes per una soledat llarga i profunda. Un llibre que us recomano vivament per degustar aquestes festes.


Filed under: Recomanacions