El sector del pernil ibèric va viure fa uns anys, així com la construcció, la seva particular bombolla especulativa. Existia, a més, grans confusions amb els termes “pata negra”, aglà, “recebo” i “cebo”, pagant en molts casos alts preus per pernils que no eren el que deia la seva etiqueta. Actualment, la crisi sembla haver quedat enrere i el sector creix fins a nivells similars als d’abans de la crisi. La dimensió del sector porcí ibèric supera els 1,3 milions d’euros aproximadament, el que representa entre el 6 i 7% del total de la indústria càrnia del nostre país, segons dades de l’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya (ANICE).
De totes maneres, segueixen havent-hi molts conceptes inexactes o directament falsos entorn a l’ibèric, que han arrelat amb força entre els consumidors, començant pel mateix concepte de “pata negra”. El porc de raça ibèrica no és l’únic de la seva espècie que té la pota negra, ja que la raça duroc, una varietat importada dels Estats Units, també les té d’aquest color.
Un altre error comú és la creença que tots els animals de raça ibèrica són foscos. Existeixen set estirps, algunes de les quals són rogenques, i altres tirant a blanques, com el “manchado de Jabugo”, que es troba en perill d’extinció.
Fins i tot dins el sector de l’alimentació hi ha conceptes equívocs referents al pernil ibèric. Els denominats porcs d’aglà -bellota en castellà-, no s’alimenten exclusivament a base d’aquest fruit, sinó que només ho fan durant la fase final de la seva vida, durant els últims dos o tres mesos.
Com podem saber quin tipus de pernil estem comprant?
Llegeix l’article sencer a 
https://www.abc.es/economia/abci-racion-transparencia-jamon-iberico-todo-reluce-201806210159_noticia.html
