Vaig llegir aquest llibre amb motiu d'una taula que vaig tenir el plaer i el privilegi de moderar durant el Festival De literatura i cinema negre "Sang Cugat". Cert que quan em va enunciar la temàtica de la taula "Negre més enllà del negre: quan els crims s'endinsen en altres gèneres" em vaig entusiasmar, però quan em van dir que un dels llibres barrejava negre amb ciència-ficciófins a arribar a crear una distòpia em vaig espantar, per dir-ho de manera suau. La ciència-ficció i jo estem bastant discutits. Ah! Però hi havia trampa! Resulta que el llibre també ens parla de mitologia grega, i aquesta és una de les meves grans passions —de fet qualsevol classe de mitologia—, així que vaig deixar els meus prejudicis a banda i em vaig endinsar en les pàgines de «Prometeu i el portador de la flama».
Marcel Pujol ens porta una història situada l'any 2030 post solar, on crea dos mons: l'Olimp i l'inframón. Dues realitats paral·leles, dues societats oposades. Mentre que al primer es suposa que viuen els homes lliures (ja!) al segon hi viu un exèrcit de treballadors sectorialitzats i sense voluntat que tenen com a missió facilitar la vida dels Atlantso habitants de l'Olimp.
Però a l'inframón també hi viuen els lliberts, esclaus que han aconseguit desfer-se del seu rellotge biològic i recuperar la seva voluntat i que malden per enderrocar al règim autoritari d'en Di-We (o Zeus) i poder alliberar als seus, comesa gens fàcil. L'última incorporació a les seves files serà el productor MLM-1983 a qui rebatejaran amb el nom de Prometeu.
Mentre en Di-We, governador de l'Atlàntida, reclutarà a Hèracles, un atlant amb condicions força especials, com ajudant seu.
Així doncs, en Marcel Pujol ens crearà dues trames, cada una d'elles situades en un dels dos mons, que aniran alternant-se en capítols curts escrits en tercera persona. I anirem veient l'evolució d'aquestes dues societats que conviuen en el temps i l'espai sense quasi interactuar entre elles. A la vegada que ens anirà plantejant un seguit d'incògnites que ens "obligaran" a avançar en la lectura.
En mig d'aquests capítols hi anirà incloent uns altres escrits en primera persona en la veu de dos germans, que ens aniran ajudant a entendre la creació i separació de l'Olimp i l'inframón, entre els Atlants i els Lliberts.
Lluny de perdrem, com pensava que en passaria, en vaig enganxar a la trama des de les primeres planes i vaig gaudir de la lectura com poques vegades, per no dir mai, ho havia fet amb una novel·la d'aquesta temàtica. I és que l'autor ens situa al bell mig de la distòpia només en dues o tres planes.
Marcel Pujol ens parla de les desigualtats socials, d'esclavitud, del control al qual estan sotmeses totes les esferes socials. I ho fa mitjançant una història de rebel·lió clàssica que extrapola a una distòpia i on incorpora una sèrie d'ingredients i girs argumentals que fan molt més atractiva la trama. Ens trobem doncs, davant una història amb ambientacions fantàstiques, molt treballades; que manté el ritme durant tota la trama i on els personatges poder són el punt fluix, però que no desllueixen el resultat final.
