10/03/2024

A fuego lento -La passion de Dodin Bouffant-

Des de que es va presentar aquesta pel·lícula, el passat mes de setembre, al Festival de San Sebastián, on es va emportar el premi a la Millor Pel·lícula Culinary Zinena sabia que l'aniria a veure i que escriuria un post en aquest blog.  

© imatge Gaumont - Filmaffinity 

Juliette Binoche va visitar les cuines del Basque Culinary Center, només arribar, tot recordant els aromes i les olors de la pel·lícula de la que era protagonista en el paper d'Eugénie.

Després de saludar als alumnes i els caps de cuina va assistir al sopar amb el que varen obsequiar a una de les actrius més estimades del Festival.

El director, Tran Anh Hung, havia rebut amb anterioritat el premi al millor director a Cannes.

El director, Tran Anh Hung, estava buscant un tema per explicar la gastronomia com un art i com una professió. En aquest cerca va descobrir el llibre “La vie et la passion de Dodin Bouffant, gourmet” de Marcel Rouf. Inspirada en el gastrònom Brillat-Savarin 

Amb aquesta inspiració va crear la pel·lícula on la cuina, la gastronomia, la relació i l'estima de dues persones en “la tardor de les seves vides” com diria en una escena el famós gourmet Dodin, interpretat Benoît Magimel, qui havia estat parella de Juliette Binoche, abans d'un divorci.

El director sabia de les diferències dels actors però va aconseguir que la seva professionalitat superés els obstacles atorgant a l'espectador tota la “doceur”.

La pel·lícula és situa a l'any 1885, finals del s. XIX, la cuinera Eugénie ha treballat per més de 20 anys pel famós gourmet Dodin, El Napoleó de l'art culinari. La mútua admiració i el saber fer han fet amb el temps una relació singular, d'admiració i d'estima. Però Eugénie preserva la seva llibertat i no s'ha casat amb Dodin. Llavors i per altres circumstàncies Dodin decideix fer el que no ha fet mai: cuinar per ella.

La pel·lícula comença amb una llarga coreografia de plats elaborats a la perfecció com si fos un ballet executat de manera brillant on cada un dels actors realitza el moviment precís, puntual i sincronitzat entre les taules de fusta, cassoles de bronze i geladores manuals, draps de cotó i la cuina de carbó amb l'esforç que comporta cuinar sense gas ni electricitat. L'escenari es situa en un preciós Château de la regió d'Anjou i va permetre al director executar el plans i les escenes en llibertat de moviments. La pel·lícula és un homenatge del director al refinament francès, a l'amor, a la vida, a l'admiració de la cuina francesa.

Uns plats perfectament elaborats i ideats pel cuiner Pierre Gagnaire, amb més d'onze estrelles Michelin. Qui té un petit paper a la pel·lícula 

La pel·lícula és una classe de cuina on es recorre la història de la gastronomia i la descripció en l'execució d'alguns plats, es detallen i s'imagina els ingredients en un record i en un aroma, es coneix el camp; la cuinera i el gastrònom saben d'on ve un o un altre producte. La cuinera té el seu propi hort i busca com millorar-lo amb el consell d'altres hortolans i l'intercanvi d'experiències. Entre paisatges francesos, la llum del camp i un hort envoltat de perers.

No vull oblidar les ajudants i aprenents de cuina i com s'educa el gust al llarg del anys..

En paraules del director: "Vàrem aprendre com França va posar ordre a la gastronomia. Varen ser els francesos qui varen dir com un plat s'havia de preparar d'una manera i no d'un altre. Varen ser els francesos qui varen decidir com posar la taula, quins coberts i quins vasos utilitzar en cada plat. Vàrem ser els francesos qui varen defendre com lligar sabors complementant un plat amb un vi o un altre. França té “terroir” ric i variat. No es casualitat que la gastronomia francesa sigui sent la primera del món.”

No sé que passarà aquesta nit als Oscars. Sigui el que sigui si ets amant de la gastronomia no deixis de veure aquest excelent pel·lícula.