Llegir a l'Empar Fernández és, per a mi, una aposta segura. L'he llegit novel·les negres, de caràcter històric, escrites a quatre mans, juvenils... i sempre el resultat ha estat el mateix: una bona lectura que m'ha fet xalar de valent.
Aquest cop no ha estat diferent. Sense ser una novel·la negra, ni de lluny, la foscor més absoluta plana per les seves pàgines. L'Empar ens trasllada a la dècada dels cinquanta, quan Catalunya era el destí d'immigrants de molts punts de l'estat espanyol. Tots ells arribaven buscant un treball digne que els permetés tenir una vida millor. Un d'aquests joves és en Tomás Bermejo.La fortuna i la bona sort decideixen no ser aliades d'en Tomás, qui poc després d'aconseguir un pis i una feina estable, perd a la seva dona, Nati, tres dies després de donar a llum al seu primer fill. Trobant-se absolutament sol, lluny del poble i la família, la desesperació s'apodera d'ell i no veu altra solució que deixar el seu fill en un seminari, per tal que cuidin d'ell i poder tornar a buscar-lo quan les coses li vagin millor. El destí del menut és el seminari d'Alella on Dolores, una de les cuineres, decideix criar-lo com si fos el seu propi fill. Quan, anys després la situació de Tomás millora i decideix tornar a buscar-lo... Res és com ell esperava.
Tot i deixar-lo en un lloc aparentment segur, on no ha de faltar-li de res, la realitat del petit Manuel, així el bateja Dolores, no és un camí de roses i ha de fer front al menyspreu dels seus companys i d'alguns dels religiosos que hi ha al convent.
Empar Fernández fa un retrat molt realista de la Catalunya de mitjan segle passat. L'autora ens presenta una història fictícia, fosca, dolorosa i punyent, que segurament es donava en molts llocs de la geografia del nostre país: gent sense recursos que acudeix a qui creu és la millor solució per tal de demanar ajuda; els inferns que eren els seminaris i els internats catòlics per molts dels joves que hi anaven a parar.. Però també la gent de bon cor, capaç d'ajudar als altres sense demanar res a canvi...
Una novel·la que colpeix pels fets que explica, que et fa tenir un nus a l'estómac mentre la llegeixes, que et fa estimar a uns personatges i odiar a uns altres amb totes les teves forces. Una lectura que fa pensar i que t'acompanya dies després d'haver-la finalitzat.
