🔹‘Això no és un western’ és la meva primera aproximació a la prosa de Xavier Aliaga i, per tant, el meu primer encontre amb el duet protagonista: l'inspector afrovalencià Feliu Oyono i la subinspectora Marga Pitarch.
🔹El primer que em va cridar l'atenció va ser la dedicatòria: 'A les dones assassinades, vexades i maltractades per ser dones. Ara més que mai'. Sense paraules...
🔹I aquestes paraules no estan posades a l'atzar, està clar. El duet protagonista Investiga la mort d'una jove, filla d'un empresari rus, assassinada de la manera més salvatge possible.
🔹No puc seguir sense fer esment als narradors, sí més d'un, que es van alternant al llarg de la novel·la, de principi qui ens parla és el mateix Oyono en un moment força complicat tant per a ell com per la seva companya. Els dos narradors interpel·laran, constantment i directament, al lector i ajudats per un seguit de notes a peu de pàgina, crearan un joc narratiu força interessant i a vegades divertit.
🔹També a les tres parts que formen el llibre, amb uns títols força suggeridors: 'Plantejament, una mica de desenllaç i algun, etcètera', 'Això que solia anomenar-se el nus' i 'Ara sí: el desenllaç'. O al primer capítol 'Final' que com indica ens comença explicant el que serà el final o gairebé.
🔹 La trama ens porta en una època postpandèmica, amb el rere fons de la guerra d'Ucraïna, on ens trobem amb una trama d'espionatge vinculada les màfies i a les xarxes feixistes que hi ha arreu d'Europa.
🔹Un llenguatge directe, irònic i a vegades un xic irreverent amb diàlegs sense el guionet, frases curtes, tallants, directes... per escriure un thriller inquietant, fosc i força violent, que de cap manera pot deixar indiferent al lector.
