Una novel·la exquisida amb aquella subtilitat força característica de la literatura i el gust delicat de la cultura japonesa. Una lectura justament molt adequada per aquella gent que connecten amb aquella escriptura aparentment simple i senzilla on els silencis son tan importants com les paraules, on el que s’intueix sobrepassa al que es diu, on les ombres són tan o més importants que els objectes que les provoquen. Un cant a la vida portada amb humilitat, a la importància dels afectes més elementals i bàsics en el nostre itinerari, una descripció del desgast del pas del temps, l’aposta per l’aïllament per evitar que et fereixin, una descripció del paper de les criatures en el desenvolupament de la vida i sobre el molt especial vincle d’aquestes amb les seves mares i la significació de la maternitat. Una prosa descarregada de qualsevol floritura, a vegades seca i tallant, l’elegància del minimalisme narratiu. Retrat d’una vida dura i sense gaires perspectives, una aposta per refugiar-se en els llibres com els contenidors del millor que ha donat la condició humana, la trinxera des d’on afrontar un món que sempre ens acaba per decebre i per trencar l’ànima. Un llibre que forma part de manera plena de la cultura japonesa i que entronca amb la seva literatura més clàssica, curiosament escrit en francès per aquesta novel·lista que es va establir ja de jove al Canadà. En cap cas és una escriptura desvinculada del poderós entorn cultural i literari en la que va néixer i es va formar.
A Hôzuki, la librería de Mitsuko (Nórdica Libros, 2017), aquesta escriptora premiada i ja de llarg recorregut literari ens proporciona una obra d’una gran bellesa formal, poètica, i alhora desenvolupa un itinerari argumental ben trufat de referències filosòfiques i d’unes biografies vitals prou particulars. La descripció del joc d’equilibris vitals als que sovint les persones ens veiem obligats a recórrer, tot construint itineraris que acaben tenint de tot menys un caràcter lineal. Una novel·la sobre les diferents, diverses i a vegades múltiples vides, que pot contenir una sola vida. Un llibre captivador, ple de zones d’ombra i nombrosos espais d’ambigüitat, capaç d’induir-nos cap un sentiment de tristesa, però que també emana una vitalitat continguda. Com tota bona obra literària, no se’n va quan el tanques per has acabat. Et torna i et retorna. Una delícia.
