Tantes que n’hi ha a Catalunya i tant ben adornades que les tenim i al Japó no en són massa partidaris. La circulació a Osaka i Kyoto, a on ja hem estat, no és que sigui caòtica però és lenta, sobretot perquè hi ha una munt d’encreuaments a l’antiga. D’aquells que t’has d’esperar a que no vingui cap cotxe per girar. Tant bé que els hi quedaria i el temps que s’estalviarien amb una rotonda amb llac inclòs al centre, a ells que els hi agraden tant els peixos!
Bromes a part, al Japó circulen per l’esquerre però la meva teoria és que no ho acaben de tenir massa clar… que no s’ho creuen, vaja. I és que pels carrers, les persones, autòctons i tot, acaben anant per a on els hi va bé, i en centres comercials o estacions ens hem trobat escales que baixen o pugen per la dreta. El que m’ha sorprès són els reclamats separadors i guies per a persones invidents que a Catalunya gairebé són inexistents. Al Japó hem trobat recorreguts que s’extenen per carrers i places, i òbviament, per estacions i llocs públics.
Pel que fa a punts turístics acabem de visitar un dels llocs que més ens ha agradat fins ara: Miyajima. La població és a prop d’Hiroshima, ciutat que posa la pell de gallina recordant l’horror de la bomba atòmica i et fa reflexionar sobre la bogeria humana i el perill que avui en dia aquest armament estigui en mans de qualsevol país. Visitada Hiroshima, ens vam dirigir cap a Miyajima al vespre i vam topar amb un paisatge màgic. L’illa és famosa pel Tori gegant que el mar engoleix i escup dues vegades cada dia. Nosaltres vam poder veure la posta de sol mentre hi havia baixa mar, i les imatges -sense filtres- van ser brutals!
La recomanació és que si podeu us hi quedeu a dormir, ja que a partir de les 18h a l’illa hi queden pocs turístes i es pot gaudir del lloc molt millor. Al matí passa el mateix i fins a les 10h estas gairebé sol. Es pot veure la posta (en el nostre cas a les 19.45 aprox) sense fer-hi nit perquè hi ha ferris fins tard, però haureu de córrer més potser… També és important controlar les hores de baixa i alta mar si voleu veure les dues vessants. Nosaltres vam veure cobert d’aigua el Tori però el mar encara no banyava el temple. Ara, tornem cap a Kyoto!
