Una amanida de contrasts: L'enciam, amb la dolçor de les peres, la cremositat d'un formatge artesà de cabra i el toc cruixent i exòtic dels anacards amanit amb amb salsa de mostassa. La proposta està inspirada en la recepta que fa Maria Ángeles. Ella la prepara amb formatge Brie, encara que em va dir que amb un Maó també l'agrada. La combinació de peres i formatge sempre resulta un maridatge deliciós.
Amanida: Del llatí ammannire, procedent d’una forma admanuire, romanització, en italià i català, del gòtic manwjan, ‘preparar'; arriba al català potser per via italiana.
De les amanides vaig escriure aquest post, escrivia sobre les varietats d'amanides i els enciams, la manera de condimentar-les, quina és la més adequada per cada moment, els ingredients i suggerències per cada estació.
Les amanides m'agraden, que no en faltin, pels colors, els contrasts, les combinacions i els gustos on la mà de qui la prepara s'expressa. Les amanides poden ser un entrant o un plat únic acompanyades d'un caldo lleuger.
Amanides per cada estació, tèbies, fresques, transformades, adients, cromàtiques, de festa, amb fruits secs o fruita, amb llegums, bolets, salaons, amb sardines de llauna o escabetxos. Amb cereals, herbàcies o algues, cruixents, senzilles o sofisticades.
També hi ha llibres d'amanides i en el prefaci de qualssevol receptari en podem trobar. Avui vull compartir una amanida molt atractiva i bona que prepara Maria Ángeles on les peres són un dels ingredients i es possible preparar-la en qualssevol estació de l'any, personalment la trobo adequada en aquest moment del calendari. Peres de casa
De les peres també vaig escriure aquest altre post. Les primeres peres, les de Sant Joan per acabar amb les més tardanes amb alguna varietat que arriba fins als vols de Nadal. Aquesta deliciosa fruita que podem prendre en qualssevol moment o utilitzar-la en la cuina, la rebosteria, l'elaboració de licors elegants, aiguardents, vinagres i, o conservar-les en almívarper tenir-ne un bon recurs al rebost per preparar o improvisar un plat o unes postres. La costum en la cuina i en especial en la Cuina Catalana d'acompanyar carns i peixos, combinar el dolç i el salat ve d'antic perquè la pera, encara que diguin que va venir d'Orient i d'Armènia és sabut del seu cultiu en tota la Europa Mediterrània com s'ha constatat en les troballes en coves Suïsses de l'època de la Prehistòria; Al segle 9 a.C, Homer va escriure a l'Odissea que la perera va ser un regal dels Déus, així és; utilitzada per grecs i romans qui varen millorar el cultiu i la varen introduir a la península, França, Alemanya, i Anglaterra.
Aquesta amanida l'he acompanyat amb el formatge Lo Blanejat de la formatgeria Serrat Gros d'Ossera a L'Alt Urgell. Els seus formatges han rebut premis i importants reconeixements en concursos d'aquí i internacionals que avalen el seu prestigi, recentment en el passat cap de setmana en la Fira de Formatges artesans del Pirineus ha rebut dues medalles d'or i una de bronze. Podeu veure el post que vaig escriure d'aquesta formatgeria aquí.
Lo Blanejatés un formatge de pasta tova fluidade llet crua de cabra del propi ramat, estacionali elaborat de manera artesana a Ossera/Josa de Cadía -l'Alt Urgell- La Mercè el va començà a fer al 2014, després de diverses proves va fer-se realitat al 2015; inspirat en les “tortas”. Té forma rodona o cilíndrica. Pesa uns 200-250 gr.
Lo Blanejat s'elabora amb quall vegetal, amb la flor de l'herbacol i de coagulació enzimàtica. Quan s'acaba l'elaboració es conserva unes sis setmanes en una cambra a 11º C, on madura, en aquest temps surt en la seva escorça, una floritura blanca i delicada que es pot consumir.
Es caracteritza per una textura cremosa, suau, flonja, sense ulls i amb una escorça florida comestible, amb records del bosc i les plantes aromàtiques on pasturen les cabres.Recorda al formatge Brie.
Té una cuidada presentació: en paper de film per protegir-lo i conservar-lo millor, i embolicat en un paper de seda dins d'una capseta de fusta blanca que recorda els formatges francesos.
És un formatge molt versàtil acompanyat amb algunes melmelades del meu blog, o per exemple amb melmelada de pera, resulta una bona combinació o per acompanyar amanides com la que presento, també fos amb les cremes de verdura o una crema de carbassa com fan en el menú degustació d'aquesta tardor al restaurant el Forn de Gósol o El xef Diego Alías de Ca L'Amador, a Josa de Cadí, l'acompanya amb patates i tòfona. Marida molt bé amb un vi blanc sec o rosats.
El seu nom, blanejat, del verb blanejar, una paraula de les muntanyes gairebé en desús significa fondre's...poder com la neu quan surt el sol.
Anacards: El toc cruixent i exòtic d'aquest fruit sec originari de l'Amèrica del Sud i implantat a la India al s.XVI. És ric en greixos bons i fòsfor. Té forma de ronyó i es del color dels fruits secs com l'avellana sense la pell.
Preparem l'amanida de peres, formatge i anacards per 4 persones
Ingredients
Un enciam “trocadero” o francès és un enciam de fulles tendres i saboroses o mesclum
3 peres madures Conference o de Puigcerdà
200 gr. formatge Lo Blanejat
Un grapat d'anacards o nous del país
La salsa:
En el darrer viatge a París varem portar algunes varietats mostasses de la Maison Maille, una de les que vaig comprar és la mostassa selecció, tendra i fresca de formatge de cabra i pera!!, Així que la salsa per amanir l'he preparat amb aquesta mostassa que realça molt més el sabor. També hi la possibilitats de tallar trossets de pera i afegir-la a la salsa que es prepara per amanir. 4 c/s d'oli d'oliva extra verge de Les Garrigues
1'5 c/s de suc de llimona sempre és es preferible rectificar per no potenciar el sabor i es pogués el sabor
1 c/c de mostassa (la varietat que més agradi, una opció és l'antiga)
un pensament de pebre negre molta al moment i sal
c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postres
c/s = cullera de sopa
Preparació i presentació:
Netejar bé l'enciam i que no quedi aigua. (Recomano utilitzar la centrifugadora veure aquí) Netejar, pelar i treure la grana de les peres, tallar-les en quarts. Posar una mica de suc de llimona perquè no s'oxidin metres preparem l'amanida. Tallem el formatge
Fem la salsa : En un recipient posem l'oli, el suc de la llimona, una cullerada de cafè de mostassa, el pensament de sal i pebre molta al moment. Emulsionar.
Presentació:
Posem l'enciam tallat de la mida adequada, afegim les peres, i els anacards. En el moment de presentar a taula afegim les peres i el formatge i amanim.
Que vagi de gust!
Suggerències: Es pot substituir al mig de l'hivern l'enciam per escarola i els anacards per avellanes.
Poema,
Fruit of the pear — among the leaves
Wind lifts, the stiff spray of leaves,
Disclosing the hung red cheek of pear,
Last fruit the denuding autumn leaves —
Solidly sways, too firm to fall-
Reserved last plenitude of fall.
Leaves and the fruit will drop together;
But these dark leaves, before they fall,
Enrich to bloody growth apart,
Until, beneath one frost leaves part
From stems and, blackened, drop. The fruit,
Too, darkened in the bitten part,
Falls with a dull thud to the ground
Successive days. Where heels have ground
The pears to pulp late bees and yellow
Wasps fly fiercely: some are drowned.
Altres amanides que us poden agradar:
