Vaig conèixer a l'Alba Dalmau amb la seva obra 'El camí dels esbarzers' amb la qual em va captivar. Per això, no vaig dubtar ni un segon en endinsar-me en les pàgines de la seva darrera novel·la 'Amor i no'. Tot i ser molt diferent de l'anterior, la narrativa de l'Alba Dalmau en segueix enganxant i agradant cada cop més.
L'Alba ens porta la història de las
Carme i l'
Yngve. Ells dos van ser parella fins que en el 1987 va arribar la ruptura. La parella, que vivia a
Roma, desprès de trencar tornen cap a casa seva: ella a
Barcelona i ell a
Estocolm. Però seguiran estimant-se, tot i que de manera diferent, seguiran comptant l'un amb l'altre, ajudant-se, encoratjant-a perseguir i aconseguir els seus somnis, a lluitar pel que volen i a abocar-se les seves vocacions: la d'ell en el món artístic, ella vinculada al món de l'òpera, treballant al Liceu. Les referències al món de l'òpera i al món artístic són una constant al llarg de tota la trama, jugant un paper força important, ja que formen part de la vida dels protagonistes.
L'arc temporal és ampli, anem del 1987 al 2020. Veurem créixer als personatges, anar canviant, evolucionant, al mateix temps que ho fa la seva relació. Durant aquests anys s'aniran trobant amb certa freqüència a
Barcelona, Estocolm, però també als
Estats Units, França, Itàlia, Alemanya i Lapònia… Els anirem seguint capítol a capítol per tota la geografia i al llarg dels anys. Veurem com ella serà mare i ell oncle, la relació que mantenen amb les seves famílies i el seu entorn.
L'autora fa servir dos tipus de narradors depenent del paper dels dos protagonistes en aquell moment: si comparteixen espai i temps es val d'un narrador en tercera persona, per contra quan l'escena ens apropa a les vivències d'un o de l'altre, és la
Carme o l'
Yngve en primera persona qui ens en fa cinc cèntims. Aquesta varietat de veus enriqueix moltíssim l'obra.
Els dos protagonistes comparteixen el pes narratiu, mentre que els personatges secundaris són els figurants necessaris per acabar d'arrodonir aquesta història d'amor tan poc convencional i que durant tota la lectura fa que ens preguntem:
és possible que hi hagi amor després d'una separació? I especialment: és possible una relació com la que mantenen la Carme i l'Yngve? Menció a part mereix el final, que òbviament no desvetllaré ni un mínim, però que des del meu punt de vista és el final rodó que descriu a la perfecció com a sigut la relació entre els protagonistes. Un final atípic per una història d'amor força diferent.
