L’aventura no va començar massa bé. Vam decidir viatjar amb una aerolínia que no coneixíem de res però per horaris i preus ens encaixava. Un cop a l’avió, vam comprovar que allà ens fèiem notar: enmig del centenar de passatgers alts i rossos -holandesos de tornada de les vacances, vaja-, erem els únics ‘morenus’ de la sala. La sensació de pop en un garatge va continuar després de l’aterratge: els 30 i pico graus de Catalunya deixaven pas a un clima de plena tardor un cop a Holanda, però jo seguia vestint pantalons curts i samarreta curta tot i que l’outfit dominant a Amsterdam ja era el pantaló llarg i la jaqueta. Dues situacions en què em vaig sentir el diferent, però envoltat d’holandesos el respecte i la tolerància cap a mi -la minoria- va ser total.
Sense saber-ho, aquesta acceptació al diferent era la primera lliçó d’un país que es basa en això. El respecte i la tolerància cap a la resta d’humans. I és que com hem comprovat el primer dia a Amsterdam, la ciutat dels canals és molt més que la capital de la marihuana i la prostitució legal. Legalitzant la marihuana han aconseguit que la seva població tingui l’índex més baix d’addicció d’Europa, i amb la tolerància a les drogues toves la delinqüència no només no ha augmentat sinó que és gairebé inexistent. Amb la prostitució passa el mateix: qui si vol dedicar, com a mínim té garantits els mateixos drets que qualsevol treballadora i, per compte propi, pot posar distància i marge amb les màfies o els perills d’una activitat que sempre ha estat al marge de la llei. I es que Amsterdam – i els Països Baixos- tenen un llarg historial en defensar els drets dels més desafavorits o les causes justes: aquí s’hi va crear fa uns quants segles la primera comunitat exclusiva de dones que vivien juntes per sobreviure i tirar endavant sense els homes i sense formar part de l’estructura oficial de la religió: les beguines, un embrió del feminisme que encara funciona avui en dia a la ciutat adaptada als nous temps. D’altra banda, amb l’habitatge, ocupar és un dret si una casa no s’utilitza i hi ha gent amb necessitat de vivenda. Els homosexuals, les minories ètniques, la resistència contra el nazisme o la lluita contra la contaminació i a favor de l’energia verda són d’altres causes que els holandesos han abanderat. Tot molt elogiable, tot i que també és cert que en la seva història, al darrera de la majoria de causes justes hi havia un benefici comercial o de pragmatisme. L’exemple més clar és el seu origen: Amsterdam es va formar gràcies a un peatge a la vora del riu Amstel.
