Després de tres novel·les de ritme ràpid on l'acció no em donava gaire treva, va arribar a les meves mans l'última novel·la de Maria Vilanova i Vila-Abadal, «Anaïs sota les voltes», per reconciliar-me amb la lectura pausada que et fa gaudir de les paraules (i en cap cas dic que les tres anteriors no les gaudis, ans al contrari).
La Jana torna a Menorca, concretament a Ciutadella, divuit anys després i ho fa per prendre possessió de la casa familiar on passava els estius de petita i que el seu pare a decidit cedir-li. Janava a Menorcaamb la intenció de treballar en l'últim encàrrec que l'hi ha fet l'editorial en la qual treballa: la recerca sobre la vida i l'obra d'Anaïs Nin. El que Jana no havia previst és que aquesta feina li fes desenterrar una part del seu passat que ella desconeixia i aprofundir en la seva història familiar descobrint un seguit de successos del passat que haurà d'afrontar sense estar gaire preparada per fer-ho i que faran que la seva percepció sobre la seva vida i el seu entorn canviï lleugerament.
Maria Vilanova ens parla de les sempre complicades relacions entre pares i fills, entre la Jana i el seu pare; de mentides dites amb les millors de les intencions, però que haguera sigut millor no dir-les, ja que quan la veritat surt a la llum ho fa en forma de bomba de rellotgeria que no saps mai quan pot esclatar i quins seran els danys col·laterals; de secrets guardats sota pany i forrellat que un dia surten a la llum per posar les cartes sobre la taula i obligar als implicats a mostrar els seus sentiments obertament.
«Anaïs sota les voltes» és una novel·la que essencialment ens parla de sentiments i de literatura, apropant-nos a la vida i obra d'Anaïs Nin a través de la recerca que en fa la Jana i a través de l'obra de teatre sobra la seva vida que la mare de Jana i els seus amics van començar a escriure; fragments de la qual podrem llegir al llarg de la trama.
Mentre Jana indaga en la vida de l'escriptora francoamericana i va descobrint els secrets amagats de la seva família, veurà les similituds que hi ha entre la vida de Rut, la seva mare, i la d'Anaïs, dues dones atrapades en un món i un matrimoni que no les fa felices i que busquen diferents vies d'escapament.
Una de les coses que més m'ha agradat ha estat descobrir el simbolisme del títol del llibre, que és el mateix que el de l'obra de teatre sobre Anaïs, quasi al final del llibre. I que Menorca sigui una de les grans protagonistes d'aquesta història, on els seus paisatges, els seus costums, les seves gents i especialment la seva parla, cosa que com a lectora agraeixo i molt, són ben present al llarg de tota la novel·la.
Una novel·la de lectura pausada, per gaudir dels mots menorquins, de les descripcions detallades, per entrar en el joc metaliterari; amb uns diàlegs frescos i una prosa neta i polida, sense estridències, que ens parla de les debilitats humanes, de la fragilitat de les relacions personals i, especialment, les familiars.
