29/08/2016

André Glucksmann. Voltaire contraataca

Un llibre molt interessant i adequat pels temps de desconcert que corren, per part d’un dels filòsofs més influents i controvertits del pensament europeu dels darrers cinquanta anys. El darrer llibre escrit per aquest intel·lectual francès que va morir l’any passat, on reivindica els ancestrals valors francesos i occidentals de la llibertat i de la tolerància, en un moment de crisi del cosmopolitisme davant l’embranzida de la por i el tancament de la mà dels nacionalismes identitaris i de la xenofòbia. André Glucksmann, com el defineix Josep Ramoneda en un magnífic pròleg a aquesta edició ha estat un lluitador incansable, en sentit estricte, en el camp de la filosofia. De família jueva que va combatre el nazisme, es van establir a una França que significava després de la Segona Guerra Mundial, el país de la cultura i de la llibertat. Vinculat a les esquerres alternatives i extremes als “revolucionaris” anys seixanta, va trencar amb el comunisme i el marxisme i va evolucionar ràpidament cap a una defensa estricte dels valors liberals i democràtics. Va encapçalar i va ser el membre més destacat del moviment dels “nous filòsofs”, vistos als anys setanta i vuitanta com un grup d’intel·lectuals francesos desafectes al pensament d’esquerres dominant, reconvertits en deixebles combatents del mestratge de Raymond Aron. mai va defugir la batalla de les idees, i va acabar essent seguint per uns i extremament odiat pels altres. Per ell, “la resistència a l’odi es el gran motor de la historia”, i entén que en els darrers temps els ciutadans europeus s’han “embriagat de fatalisme barat”.

Resultado de imagen de andré glucksmann voltaire contraataca

A Voltaire contraataca (Galàxia Gutemberg, 2016), Glucksmann deixa una mena de testament filosòfic i polític als ciutadans europeus, tot reclamant una relectura de Voltaire, i especialment del seu Càndid o l’optimisme, considerat una obra cabdal en la defensa de la tolerància, feta amb molt d’humor, com una mena de cant a la llibertat que ens convindria reaprendre davant l’avenç del desengany i el cinisme en una Europa que, com ens recorda, som “un conjunt d’incrèduls, eternament descontents amb els demés i amb nosaltres mateixos, que vivim millor que la immensa majoria dels habitants del planeta”. Les incerteses d’un món convuls al que hem contribuït molt a generar-lo, no ens haurien de fer malvendre els ideals pels quals històricament aquest continent ha valgut la pena, especialment ençà de la Il·lustració. Ni tancament, ni por, ni encara menys la negació de la llibertat i la diversitat ens permetran recuperar la confiança perduda. Recorrent justament a Voltaire, afirma Glucksmann que “els idiotes arriben lluny algunes vegades, sobretot quan el fanatisme s’ajunta amb la ineptitud, i la ineptitud amb el desig de venjança”.