Un recorregut i una mirada diferent dels Estats Units, una road movie per l’Amèrica menys transitada, un itinerari per les costures d’un país que és capaç de contenir alhora el millor i el pitjor, una societat en la que la riquesa i el mal gust s’acostumen a donar de la mà i difícilment aconsegueixen soterrar les múltiples expressions de la pobresa i l’exclusió social. Andy Robinson va un recorregut per la Nordamèrica profunda amb un relat intens i que literàriament funciona, però que alhora com ens té acostumats aquest periodista, amb un rigor analític que no sol ser abundós en el gremi, amb una capacitat per evidenciar i analitzar les qüestions econòmiques gens freqüent. La seva formació d’economista a la London School suposo que hi té a veure. La seva capacitat i solvència ja va quedar prou demostrada al seu llibre anterior, Un reportero en la montaña mágica, on feia una immersió en el món de les elits globals de l’economia i en la funció dels paradisos fiscals de gran interès. Aquí estem davant un magnífic exercici de “nou periodisme” on per mitjà de qüestions que poden semblar anecdòtiques, a través del retrat de relitats freks, ens transporta a dimensions de gran calat en la societat i l’economia nordamericana, tot establint vincles personals i lligams amb la realitat catalana y espanyola. El joc del títol amb el llibre de Jack Kerouac (On the road) el trobo molt adequat.
A Off the Road. Miedo, asco y esperanza en América (Ariel, 2016), aquesta periodista establert a Barcelona des de fa molts anys, aprofita la seves anades habituals als Estats Units com a corresponsal itinerant de La Vanguardia, per tal de retratar aspectes inèdits de la realitat americana, tot convertint-los en el fil d’explicacions més globals. Descriu de manera magnífica el delirant món de Las Vegas, i ho fa utilitzant la figura del magnat Adelson tan cobejat a Barcelona i a Madrid. Fa una incursió en el nou món de la guerra sense èpica, practicada per drons a manera de videojocs on les víctimes són com les de sempre, però on els jugadors treuen a passejar el gos, porten els nens a l’escola i fan horari d’oficina. S’immergeix en la paranoia fronterera y les milícies que persegueixen immigrants a Arizona i recorre els barris marginals de ciutats imposibles i insostenibles com Phoenix. Parla del menjar-escombraries i de l’obesitat dels pobres, del drama de l’enfonsament i falsa recuperació de Detroit, dels processos de gentrificació que viuen molts barris de classes populars, de quan Barcelona posava com a exemple de ciutat Miami, capital de la impostura cultural. Recorre també la conversió en espectacle i la comercialització de les tragèdies a la que es té gran afició, així com al particularisme utopista de Vermont. Un llibre molt i molt recomanable.
