Aquest és el nom comercial d’un fusell d’assalt molt de moda entre els cossos de seguretat i entre els afeccionats a les armes. No és una peça qualsevol, ni va associada a un últim recurs en l’autodefensa per aquells que creuen que disposar d’aquest equip resulta dissuasori. És un fusell semiautomàtic amb una gran potència de foc i amb característiques d’atac més que no pas de defensa. Poc pesat, ajustable, amb diferents mides de canó i amb nombrosos accessoris, munta carregadors de fins a 30 cartutxos i té una capacitat de foc de 750 trets per minut i 550 metres d’abast. És un instrument de fabricació nord-americana que ja té més de seixanta anys d’història i que s’ha anat modernitzant i posant al dia. Una arma que fan servir nombrosos exèrcits, entre ells l’espanyol, a la que es poden incorporar punters làser o bé llançagranades. El que resulta curiós i dramàtic en una eina de tal calibre és que als Estats Units i als països extremadament liberals amb el comerç d’armes, és que la pot adquirir qualsevol particular com a joguina i fins i tot acumular com qui té un rebost ben proveït. Només cal ser major d’edat i pagar un preu que s’assembla al d’un telèfon mòbil que no cal que sigui dels més cars i de darrera generació. Una peça cobejada per tota mena de col·leccionistes, afeccionats a les armes o bé desequilibrats amb fantasies o pretensions de fer-les servir. A les nombroses fires que reuneixen als amants d’aquestes utensilis, fins i tot poden practicar amb ella les criatures si van acompanyades dels seus pares. La darrera matança en una escola de Texas, on han mort crivellades 21 persones de les quals 19 eren nens, un adolescent es va regalar una arma d’aquestes per celebrar la seva majoria d’edat i en un rampell de bogeria va decidir fer-la servir, fins i tot avisant a les xarxes socials que pensava fer-ho. Demencial.
Als Estats Units la liberalitat en la disposició i maneig de les armes de foc genera massa sovint que es desfermi violència de la més irracional. Qualsevol personalitat trasbalsada té al seu abast descarregar les seves dèries i insatisfaccions amb el recurs al magnicidi. L’armament és de fàcil accés, es ven al supermercat. Hi ha qui ho justifica en que en un país que es va configurar a partir de la colonització interna portada a terme pels pioners, l’autodefensa estava i estaria prou acreditada. És el mite fundacional del Far-West. En realitat, però, tot és més prosaic. Malgrat episodis redundants de violència extrema que abonarien a qualsevol altra país el control i fins i tot la prohibició d’armes de foc en mans de particulars, el lobby dels fabricants d’armament és tan fort i disposa d’una força propagandística tal que fa inútil qualsevol intent de racionalització. L’Associació Nacional del Rifle, acull a més de quatre milions de nord-americans. La seva capacitat de pressió especialment cap al Partit Republicà és molt gran, com resulta evident la seva filiació trumpista. La mateixa setmana de la massacre de Texas, han celebrat una fira anual a pocs quilòmetres dels fets. Tot una declaració de principis a més d’una falta de tacte notable. El seu raonament és clar: el perill no són les armes, sinó les persones que en fan un mal ús. En la mateixa línia, el governador de Texas reaccionava al luctuós episodi no demanant la prohibició d’armes en mans privades, sinó d’armar més i millor als mestres, els quals a més de ser ensinistrats en àrees de coneixement i en pedagogia i didàctica, haurien de ser adequadament formats en autodefensa i ús d’armes als centres escolars. Conviure i fer societat en un país on hi ha 120 armes per cada 100 habitants ha de resultar molt difícil. Una ciutadania armada no és només un perill, resulta l’evidència d’una cultura de l’individualisme extrem i de la incapacitat per bastir un sentit col·lectiu i solidari. Si més enllà de nosaltres mateixos només hi veiem enemics difícilment construirem relacions socials sòlides. Si les armes són arreu i de tan fàcil accés, resulta impossible evitar que siguin el recurs en determinats estats de propensió a la violència i a la destrucció malaltissa.
