Parlar de l'Andreu Martín és parlar d'un dels escriptors més grans dins del gènere negre: 'The Boss' o 'El puto amo' són dos dels apel·latius afectuosos que solen donar-li. Ha escrit novel·les per a públic infantil, juvenil i adult; guions de còmics i de televisió. Al seu haver hi ha un munt de premis, més que merescuts.
La seva última novel·la 'Ara direu que estic boig' ens porta una trama molt més psicològica que en els seus anteriors treballs: 'L'Harem del Tibidabo' i 'La favorita de l'Harem' dues novel·les delirants, molt fosques on ens presentava la part més sòrdida de la societat barcelonina.
El protagonista és en Francesc Ascàs, un jove que pateix una malaltia mental o més d'una, podríem dir que pateix un còctel on es barregen vaires (narcolèpsia, esquizofrènia, paranoia…). És dibuixant de còmics i viu enclaustrat en el seu pis i dins d'un món paral·lel. Al barri el tenen per boig. Sent veus, diu coses estranyes i viu pendent de les prediccions d'una mèdium televisiva, l'Ada Maga, que es pensa que li parla des de la pantalla de la televisió. En Francesc té amistat amb la seva veïna, la Blanca Benito. Quan un dia aquesta apareix assassinada ell esdevé el principal sospitós.
Aquest cop, l'autor ens porta una trama amb trets molt diferencials, amb la que aposta fort i guanya un cop més, perquè ell pot fer-ho, perquè només ell sap fer-ho amb la mestria que ho fa. L'Andreu és el Mestre, amb majúscules, i això l'hi permet juga amb les trames com vol, amb descripcions que deixen al lector bocabadat —la de la recollida de caques de gossos, vista pels ulls del protagonista, és brutal! — i crear personatges que queden en la memòria de qui els coneix —tots els que hem llegit 'l'harem del Tibidabo'recordem amb afecte i enyorança al Mili Santamaria.
L'Andreu, amb aquesta novel·la, escrita en present i en primera persona, fa un clar homenatge a la literatura de l'absurd i al món del còmic. Una trama trepidant, on no sabrem mai quan estem davant de la veritat i quan no. On l'únic boig poder no és en Francesc o poder si… Haurem d'endinsar-nos en les seves pàgines i deixar-nos porta per la follia de les seves pàgines per tal de poder esbrinar-ho.
No sortirem indemnes de les seves pàgines que ens faran parar a pensar en les etiquetes que tenim el mal vici de penjar a tot aquell que es surt del que tenim establert com a 'políticament correcte' com si tinguéssim la potestat de poder jutjar a la gent pels seus actes.
