'Arrels i ales' és una novel·la espectacular, el millor que he llegit de la Dora Muñoz, i això que amb les dues anteriors em va fer gaudir de valent. Però aquest cop s'ha superat amb escreix.
L'autora ens porta una obra íntima i delicada. Tot i que partim d'un assassinat, el d'en Jürgen Neumann, un alemany establert a Mallorca i amant de l'ornitologia i que l'autora ens portarà a viatjar al seu passat, situat ni més ni menys que durant un dels episodis més foscos de la història recent d'Alemanya.
Per un cantó seguirem la investigació que durà a terme la Guàrdia Civil per esbrinar qui va matar a
Neumann; al mateix temps que veurem com na
Lola, la seva filla, descobreix els secrets més ben amagats del seu pare i, a través d'un monòleg intern que es reflecteix en uns capítols escrits en primera persona i en cursiva, sabrem els motius que porten a l'assassí a llevar-li la vida.
La crítica social queda ben palesa al llarg de tota la trama: A la massificació de turisme que pateixen les illes; al menyspreu per la nostra llengua; el racisme, a través de la figura de na
Sílvia, la guàrdia civil de pare guineà; i l'homofòbia a través de la transsexualitat de na
Lola.
Tot i la foscor dels fets i del relat que l'autora fa, la seva prosa és exquisida, en alguns moments quasi poètica i ens porta una novel·la de caràcter intimista on els personatges són, com sempre, un dels seus punts forts, des dels principals als secundaris, tots ells són persones reals: amb llums i ombres, amb càrrega emocional, amb debilitats, prejudicis adquirits, encerts i errors que els fan humans.
Una de les millors novel·les que he llegit enguany, com deia abans, per a mi, la millor de l'autora, qui un cop més m'ha robat el cor amb els seus personatges i m'ha fet gaudir moltíssim de la lectura d'aquestes
'Arrels i ales'.
No us la podeu perdre!
