Els dispositius intel·ligents dominen i controlen la nostra vida. I no només aquests dies tant excepcionals de confinament, encara que certament ara treuen foc i en depenem més que mai. Ens acompanyen sempre i ens sentim desprotegits i despullats sense ells. Hi passem molt més temps i probablement hi mantenim més intimitat i coneixen més les nostres “intimitats” que la pròpia parella. De fet, el mateix aparell et dóna estadístiques sobre el temps d’ús. Si les consulteu, probablement pensareu que no és possible que estigueu tant enganxats i culpareu de caure en això als joves i adolescents. És aclaparadorament l’opció principal que utilitzem per accedir a internet, missatgeria, informacions, jocs i tota mena de xarxes socials. De vegades, poques, fins i tot els fem servir per trucar. Tot i que els usuaris de telèfons mòbils al món són uns 5.000 milions, resulta que es reparteixen 7.800 milions de línies de telefonia mòbil, cosa que indica que alguns en són tan dependents que no els arriba en tenir-ne només un. Paral·lelament, solament 4.500 milions de persones té accés a inodor, que es una tecnologia força més elemental, però tant o més necessària. El 80% dels telèfons mòbils en ús són ja amb tecnologia 4G, i el 40% d’ells poden considerar-se estrictament com a dispositius intel·ligents amb accés a internet més que no pas estrictament aparells de telefonia. La població de la Xina copa el 20% dels aparells del món, mentre el conjunt d’Àsia-Pacífic s’eleva fins al 55%. Europa només disposa del 8% i Estats Units el 5%. A Hong Kong s’arriba a el paroxisme, ja que els seus 7,2 milions d’habitants disposen d’un parc de “mòbils” de 17,4 milions.
S’envien diàriament 30.000 milions de SMS, es realitzen 15.000 milions de trucades, s’efectuen 1.200 milions de pagaments i es descarreguen 200 milions d’apps. Diàriament, també, s’estrenen 1,3 milions d’aparells amb tecnologia Android, és a dir, quatre vegades més que el nombre de criatures nascudes. La mitjana de desbloqueig és de 110 vegades dia, o el que és el mateix, una vegada cada 10 minuts. Més el 90% dels adults afirmen disposar sempre del seu telèfon a l’abast de la mà, la qual cosa ha desenvolupat una dependència anomenada “nomophobia” per definir la impossibilitat que senten algunes persones d’estar sense la seguretat que els dóna la seva companyia. De fet ja gairebé són una pròtesi, el ganxo de la qual més que la immediatesa de tot, és que ens proporciona això que se’n diu una “realitat augmentada”.
Més de el 60% dels ciutadans afirmen que el telèfon intel·ligent és el primer que consulten i utilitzen al matí al despertar-se. També el 60% de les fotografies, selfies o no, ja es realitzen a través del mòbil. El 40% diu utilitzar-lo per informar-se, un altre 40% reconeix jugar amb ell, un 12% per llegir i un 55% com a l’eina preferent per accedir a internet. El 82% dels smartphones utilitzen la tecnologia Android, essent Samsung dins d’ella la marca dominant, amb un 22% de quota de mercat. La tecnologia iOS, representa el 18% de mercat, amb una quota global per a l’admirat i mitificat iPhone d’Apple del 16%.
El que probablement ignoren una part important dels usuaris és l’escàs nivell de “propietat” que vam adquirir al comprar algun d’aquests aparells. De fet, perdem qualsevol noció de privacitat, passant a ser dependents i transparents no només per a les plataformes i aplicatius que utilitzem a internet, sinó per les marques que ens han comercialitzat el mòbil. Els seus dispositius de rastreig els permeten saber els usos que fem amb el trasto, però també seguir totes les nostres activitats. De fet, ja en la nostra teòrica propietat, continuen monitoritzant els aparells, programant la seva obsolescència, disminuint el temps de vida de les bateries, o dedicant-se simplement al nostre espionatge amb finalitats comercials. Comprar un telèfon mòbil implica reconèixer a la marca que ens l’ha col·locat la seva capacitat per delinquir a costa nostra. I nosaltres, encara que ho sapiguem, ho acceptem amb tota naturalitat, i fins i tot amb jovialitat. Viure per veure!
