«Autofobia» és un recull de relats o narracions curtes que Juan Ramon Biedma ha escrit al llarg dels anys i que ara ha decidit reunir-los en aquesta antologia.
Al llarg dels disset relats l'autor ens mostrarà la cara més fosca, negra, sòrdida, marginal i monstruosa d'una societat per on transiten uns personatges que ens mostraran la seva pitjor cara: de vegades ens trobarem davant una maldat desmesurada i altres davant una innocència que xocarà frontalment amb la perversió que ens ensenya.
L'antologia es divideix en tres parts, Autofobia, El descenso del Padre Full i Peor que el purgatorio. Ens sorprendrà la manera com els relats estan ordenats i com en cada part hi ha com una mena d'invisible fil conductor que ens guiarà a través de l'inframón que ens dibuixa Biedma.
L'autor gaudeix mostrant-nos aquesta part més fosca, perversa i malvada que tot ésser humà porta dins; fent, amb les seves paraules, que la del lector aflori per uns instants, els que empra llegint cada un dels relats, i pugui arribar a posar-se al lloc dels protagonistes: éssers complexos, ombrívols, marginals que en moltes ocasions acabaran robant-nos el cor.
La seva lectura no ens donarà treva i farà que no puguem abstreure'ns d'aquest món hostil, on el mal pot aguaitar en qualsevol cantonada, que ens està mostrant relat rere relat.
L'autor, a qui jo ja havia llegit en "El Imán y la Brujula" ens del·laïta amb el seu estil directe, sense pèls a la llengua i amb una elegància innata amb què és capaç de descriure la situació més fosca i perversa que ens puguem imaginar. Biedma és precís en la seva escriptura, sobri, fugint de paraules i descripcions supèrflues que només serveixen per omplir planes i més planes, en els seus relats cap paraula és sobrera. Llegir-lo sempre és un plaer pels sentits del lector.
Sempre em costa triar els relats que més m'han agradat dins d'una antologia i aquesta vegada ho he tingut realment complicat perquè tots ells m'han fet gaudir, i patir per què no dir-ho, de valent; però si n'hi ha un que puc destacar, aquest és «La biblioteca y otra vez el vestíbulo»on un dels protagonistes és el Gernika.
Una lectura molt recomanable per a totes aquelles persones que tot i triar llegir relats curts no busquin una lectura fàcil i planera; a tots els que fruïm amb les històries de personatges i situacions marginals i per a tots el que valorin la bona escriptura.
