Tot just abans de marxar se’m va acostar sigilosament i em va cridar, i li vaig preguntar si volia que l’acompanyés, i em va dir que sí. En una tarda de primavera, ennuvolada i lleugerament fresca varem anar al parc. Us podeu imaginar que amb el temps que feia poca gent ens hi podíem trobar. I, efectivament, no hi havia ningú més a part de nosaltres. En el moment que va poder posar els peus a terra, ben ple de pedretes petites que dringaven sota les soles del seus peus petits va començar a caminar parc enllà. I no ho vaig poder evitar, la vaig imitar. Picant de peus a terra tal com ho havia fet ella, completant el concert de ‘percussió pedril’ bo i arrossegant els peus tot esquivant el mobiliari del parc. Fins arribar a la zona cimentada on tota decidida, ella va anar de dret a la rampa, i tant sí com no la volia pujar tot i que era (i és) molt dreta. La vaig ajudar a pujar fins a dalt la plataforma i la vaig seguir, i un cop va haver descobert un camió de dimensions considerables vam estar baixant i pujant per la rampa no sé pas quants cops. Fins que de sobte es va dirigir a una altra superfície, una mica més plana però quan hi era a sobre els seus peus van sonar diferent i es va aturar de cop, va mirar a terra, tota sorpresa i va tornar a fer dues passes, aquest cop sense moure’s de lloc, ‘xep-xep’, i hi va tornar un altre cop, em va mirar i jo, la vaig imitar, ‘xop-xop’.
