Dues persones perdudes intentant trobar alguna cosa que s’assembli a un sentit de la vida, i un tercer personatge en discòrdia que és Google. Un curiós, enigmàtic i inesperat triangle sobre el que construir un dels relats més tristos i desesperançats que he llegit en molt temps. Un diàleg de dues generacions en un context de futur pròxim on totes les inquietuds que podem tenir avui sobre la hegemonia tecnològica digital han arribat al paroxisme. Un món fred i inquietant en el que els algoritmes ja han substituït del tot a la llibertat individual i a la mateixa possibilitat de pensar. Una novel·la densa i profunda que requereix ser llegida tots sospesant els arguments filosòfics, ètics i vitals d’uns protagonistes que no tenen res en comú, més enllà de sentir-se desubicats en una societat que ha perdut bona part de la imperfecció, però també de l’autenticitat, que és inherent i consubstancial a la condició humana. La vida entesa com una equació matemàtica o com una mer resultat de les probabilitats deixa de resultar atractiva. Quan la tecnologia ens substitueix i el món del Big Data ens converteix en absolutament previsibles, on queda la noció de llibertat?
A Quédate este día y esta noche conmigo (Random House, 2017) aquesta novel·lista madrilenya de ja dilatada trajectòria construeix una molt bona novel·la, però especialment, aporta una reflexió molt profunda sobre una societat hipertecnologitzada a la que li costa produir sentit en un moment en que ens hem entregat de manera absoluta al domini d’allò digital. La hiperconnexió no només ha generat una cultura-món en la que la uniformitat de societats i individus esdevé aclaparadora, sinó que genera un “efecte túnel” en el qual es fa difícil de sortir o revelar-se contra el que la xarxa diu i sap sobre nosaltres mateixos. Vivim continuadament a l’aparador i alhora dependents d’utilitats digitals que practiquen amb nosaltres una autèntica vigilància. L’smartphone ens ha posat dins un panòptic digital. Ja no som res sense internet i encara menys fora d’internet. Hi ha qui creu que això amplia la nostra “humanitat”, però el cert es que habitem dins un joc continuat sense gaire gràcia, i essent productors de dades per tal que la xarxa ens pugui dir com som i el què consumim. Durant molts segles bona part dels pensadors es van dedicar a intentar escatir i explicar si hi havia vida després de la mort. Ara ja sembla que no tenim aquest dubte. Només resta per saber si queda alguna possibilitat de vida abans de la mort.
