1.-. Importància del sòl.

El sòl ens ho dona tot i si aquest és perd, tot se’n va, només resta mineral i la vida vegetal queda reduïda a bacteris i organismes específics d’ecosistemes extrems. És la desertització.

El sòl és quelcom complexa, en la seva profunditat vertical, hi viuen 172.371 grups d’espècies, i la seva funció és la seva consolidació, aquest horitzó de 200 mm és viu i es construeix humus.

Fer humus s’ha de viure, a partir de la seva font, la matèria orgànica, es pot interactuar, podem construir estructures on el procés es pugui treballar, facilitar la transformació de la matèria orgànica, es pugui veure, tocar i olorar.

Aquesta és la clau, sabrem que tenim quelcom molt preuat quan veiem vida a les nostres mans, cucs, escarabats, aranyes, tisoretes, filaments i bolets.

Quan el color esdevé negrós, el color negre conté tots els colors, més endavant sortiran en forma de tiges, fulles, flors i fruits.

Quan olorem un grapat de terra, diem que fa olor de bosc, sí, fa olor de la respiració i de les substàncies químiques que desprenen milers d’organismes, quan la vida respira.

El sòl es suc i essència per a la vida aèria, és aliment i bressol de llavors, bulbs i arrels.

2.- Treballar el sòl, tenir-ne cura.

Treballar al sòl, treballar amb el sòl, en definitiva tenir-ne cura, millorar-lo. Aquesta és la qüestió primordial que ens hem de plantejar quan anem a responsabilitzar-nos d’un espai no mineralitzat, un espai que encara respira, tant li fa si aquest tros és urbà o agroforestal.

Creiem que els sòls urbans i periurbans són els més necessitats, els que necessiten més cures, no necessàriament, també els espais agraris intensius, on el sòl els darrers 70 anys només ha tingut una funció d’estructura física, aquests també els hi calen cures, diríem cures intensives. A ambdós extrems l’urbà i el rural són necessàries actuacions i canvis de model.

Primer per emprendre les cures, caldrà dissenyar l’estratègia, definir el concepte, interpretar bé els fluxos d’energia i definir unes actuacions programades, és la fórmula de la funció que em serveix de guia.

D’això en diem permacultura. Dissenyar una estratègia permanent en un entorn determinat que millori la relació humana amb el seu entorn.

Quan parlem de sòl doncs, parlem de terra, de sòls oberts i no sota l’asfalt o el formigó, però no per això no podem crear sòls i ecosistemes ( comestibles) si disposem de l’essència, la matèria orgànica.

Per tant, el primer principi serà identificar les fonts pròpies d’energia, de l’indret o més properes i/o comunitàries.

D’on podem captar la font de carboni per a crear un cicle tancat que ens nodreixi de substrat fèrtil, i alimenti la microflora i la microfauna primer, la cadena tròfica serà àmplia i diversa quan més vida tinguem al sòl.

És a dir, quanta més vida gaudeixi d’abundància de matèria orgànica més gran, resilient i sana serà la vida vegetal que ens ha d’alimentar.

3.- Preparació de permabox.

Hi ha uns efectes que a l’hora de dissenyar un espai de cultiu, eficient i permanent cal tenir molt en compte; són la pluja, el sol, i el vent.

L’agricultura ha buscat o millor ha desitjat sempre controlar el medi per evitar pèrdues en la producció i tenir bones collites.

En el disseny que m’ocupa he procurat dissenyar al mínim cost possible, aprofitant l’entorn industrial, per exemple palets de fusta.

El disseny consisteix en construir caixes de aprox 0,5 m3. Un cop plenes de compost, la matèria orgànica s’estabilitza a l’abric dels efectes de l’erosió.

La pluja, el vent e insolacions excessives, queden amortides o esdevenen avantatges ja que aprofitem tota la precipitació acumulada dintre del que hem anomenat permabox.

L’abric que representa el permabox per a la matèria orgànica, és essencial per a la retenció i estabilització del carboni en un estrat vertical d’aproximadament 50 cm, formant humus per sota d’una capa d’encoixinat que el protegeix d’insolacions excessives o bé de ventades fortes.

Hem tingut pluges fortes, per sobre de 200 mm/m2 que sense la protecció del permabox, l’impacte en la superfície del sòl hauríem provocat la pèrdua total d’aquesta matèria orgànica i humus estabilitzat.

Conclusió: Cal doncs protegir la zona de cultiu, no només l’ús de palets és una solució viable, hi ha moltes fórmules. Utilització de troncs d’arbres morts, branques i roques, fibres diverses, boga i cànem, etc.

4.- Cobertures.

El sòl és un organisme viu, un biòtop sensible i que com en ecosistemes forestals es protegeix, ningú posarà en dubte que la caiguda de les fulles a la tardor facilita l’aportació de matèria orgànica al sòl i a més ho fa en diferents graus de degradació, en funció del temps d’arribada a la superfície.

Aquest fet físic i fàcil de comprendre; cauen les fulles unes sobre les altres, les primeres per pressió, humitat i foscor permeten la vida de milers de famílies d’espècies, molt efectives degradant aquesta matèria orgànica que provoca diferents estadis (MOR, MORDEM, MULL) en un procés d’humificació que facilitarà, si la temperatura, el vent i la humitat són òptims, la temporada de bolets, els cossos fructífers de fongs, les hifes formen part d’aquest procés de degradació de la matèria orgànica i requereixen bona humitat, de vent el just, i temperatures positives.

Si aquests principis ens els apliquem en l’agricultura, entendrem que cal canviar de model, estripar, llaurar, deixar els camps despullats als efectes del vent i de la pluja, només provoquen pèrdua de matèria orgànica i erosió, perdem la matèria orgànica i els nutrients, el nitrogen per lixiviació en forma de nitrats, o es fa volàtil com a amoníac, el sòl es va empobrint, cal molta energia per a suplementar aquestes pèrdues i mantenir nivells de collites acceptables.

L’energia d’aportar nutrients per a no disposar de cobertes vegetals es enorme, quan els preus dels combustibles fòssils han estat barats ha estat la pauta comuna, però en períodes d’escassetat aquest fet, ja sigui per litres de combustible per a llaurar els camps, ja sigui pels preus dels adobs de síntesi, fa inviable aquestes pautes.

L’única manera de tornar a la producció raonable i factible de fruiters i verdures és l’agroecologia, és a dir la planificació tenint en compte l’ecologia dels sistemes, el primer és el sòl com a tal, el sòl com biòtop ric, divers i nodrit de manera regular per aportacions de matèria orgànica. I aquest medi edàfic s’ha de protegir, com al bosc, arbres i les fulles a la tardor el protegeixen.

Ens calen doncs tècniques que no compactin el sòl, la vida edàfica és aeròbica i anaeròbica, però per a l’aeròbica no podem compactar, xafar la superfície, i així facilitar-ne la vida aeròbica que requereix oxigen per a desenvolupar-se i fer la digestió de la matèria orgànica fresca.

Ens cal una superfície coberta de vegetals, vius i morts, ens cal en determinades èpoques de l’any lògicament les de producció, una coberta diversa i completa de vegetals, les associacions de plantes són l’alternativa als monocultius, que potser faciliten la mecanització i eliminació de competències, però són despesa d’energia. En les èpoques de llum curta i de poca activitat fotosintètica, de baixes temperatures ens calen cobertes verdes o seques en funció dels cultius associats.

5.- Adobs verds

En el nostre model definim espais de creixement de plantes verdes, combinacions de lleguminoses, crucíferes i gramínies diverses i associades, és una part essencial del nou model d’agricultura que ens ocupa. Aquestes biomassa s’utilitzarà amb una doble funció, assentar i mantenir la totalitat de la superfície activa biològicament i estable mecànicament als efectes de l’erosió, a més ens aportarà matèria orgànica que un cop segada i seca ens servirà per protegir i encoixinar les zones de producció destinades a les verdures i fruits en el període de producció i un cop estiguem en repòs per parada hivernal.

6.- Preparació de compost.

El model de preparació de la MO per tal d’obtenir un compost apte per a ser incorporat a la zona destinada al cultiu, (en el nostre cas permabox), requereix un capítol apart;  en el qual abordarem la metodologia i les tècniques de preparació de la fermentació i el manteniment de la biomassa mare per a no perdre la base per a l’accelaració de la descomposició un cop anem incorporant a la compostera la MO diversa.