Marcar-se un o més d’un propòsit a principis d’any és un fet molt comú, des d’anar al gimnàs, menjar d’una manera més saludable o no prendre’s les coses tant a pit. Aleshores al cap d’un mes ja n’has trencat un o més d’un. O no, potser ho estàs aconseguint. Bé! Endavant! Però perquè no plantejar-se que en el precís instant que et marques un objectiu és quan comença l’any? A dia d’avui em veig capaç d’afirmar que el meu 2016 ha consistit en la successió real dels objectius que em vaig marcar quan encara faltaven dos mesos per acabar el 2015. No va ser pas durant les campanades, que no vaig sentir, ni tampoc davant la primera sortida del sol, que me’ls vaig proposar. Aquest últim fet només em va servir per adonar-me que era hora de llevar-se. Així que vaig comentar que volia fer una exposició d’il·lustracions, al cap d’una setmana se’m concretava en una data i un lloc. Dos mesos després estava a la Biblioteca l’Esqueller de Sant Pere de Torelló, penjant un reguitzell de dibuixos que portava fent des de feia més de tres anys. Paral·lelament em va arribar un encàrrec inesperat, emocionant i emocional, però no ara no en parlaré. A l’estiu em vaig trobar aprenent en una aula de belles arts a la ‘Saint Martin’s School of Art de Londres’; un desig fet realitat, una injecció d’adrenalina, un viatge personal. I he de dir que això sols és el principi.
Article publicat a L'EXABUIRO a El 9 Nou el 13/01/2017
