Joan, Txetu i Edgar són tres amics que acaben de llicenciar-se en les seves respectives especialitats i que decideixen emprendre viatge cap a Itàlia per tal que Joan pugui reconquistar a Valèria, l'estudiant d'Erasmus amb qui ha estat embolicat i que no es pot treure de cap.
Samuel compta les hores que li manquen per sortir de presó i poder venjar-se del seu exsoci,
Llorenç Peris un poderós empresari de la construcció, culpable que ell sigui a presidi.
Aquest serien en grans tres els dos fils argumentals de
«Camins dubtosos». I el que a priori poden semblar dues històries inconnexes acabaran sent un mateix fil argumental on les escenes protagonitzades per uns i altres s'aniran succeint de manera vertiginosa.
Escrita amb una prosa políticament poc correcta, gamberra i atrevida; fet que com a lectora agreixo molt, ja que si aquesta novel·la haguera estat escrita d'altra manera, haguera perdut tota la seva gràcia, Joan Carles Venturafa un retrat prou mordaç i veraç de la València de fa uns anys, no gaires, quan la ciutat semblava ser el centre de l'univers. L'acció se situa durant la visita del Papa Benet XVI a la ciutat del Túria amb motiu de la V Trobada Mundial de les famílies, corria el juliol de 2006.
Joan Carles Ventura aprofita per fer una crítica prou ferotge del que succeïa a la comunitat valenciana: Copa Amèrica, Formula I, Terra Mítica, camps de golf, Ciutat de les Arts i les Ciències... que van comportar fets com licitacions fraudulentes, desviaments de cabal públic, interessos econòmics d'uns quants que aprofiten per omplir-se les butxaques...
I també fa esment a fets tan truculents com poden ser les drogues, el tràfic d'armes, l'esclavitud sexual, prostitució infantil, compra il·legal d'or. La crítica social està ben servida.
Plena d'escenes delirants amb els tres amics i en Samuel com a protagonistes, sempre acompanyats per la 'Ponderosa' la furgoneta d'Edgar, que esdevindrà un protagonista mes.
A la segona i quarta part ens trobem amb uns capítols, curts, escrits en forma d'acte teatral que ens posen en situació del que està succeint amb uns diàlegs que acostumen a ser delirants.
Joan Carles Ventura ens porta una història d'amistat, la dels tres nois; de venjança, la de Samuel i Llorenç; d'amor, Joan i Valèria... Històries rocambolesques que la majoria de vegades transcorren per camins més que dubtosos i que s'aniran entrellaçant per formar l'entramat d'una novel·la àcida i hilarant.
No puc acabar aquesta ressenya sense fer esment a la
playlistde cançons que acompanyen la trama. Una llista molt eclíptica de temes que ens guiaran al llarg d’una
lectura molt recomanable per a tots aquells que busquin una novel·la negre diferent, atrevida, divertida i esbojarrada i que ens regala un final més que sorprenent.
