En plena setmana del Medi Ambient ha tornat a aparèixer la figura del capità enciam. La seva famosa frase en defensa de l’ecologisme era ‘els petits canvis són poderosos’, però m’agrada més l’apunt que els darrers anys hi ha afegit l’humorista Peyu en una campanya per al reciclatge a la comarca d’Osona i que diu, ‘Els petits canvis són una merda. Fem-los grossos’. En aquest sentit, i vinculat en la protecció de la naturalesa i especialment de la qualitat de l’aire, observem que tot el poder de l’administració pública s’ha concentrat en què les persones ens canviem el cotxe i en comprem un que no contamini tant. Ni esforços per millorar (de veritat!) el transport públic, ni crear polítiques reals per castigar els grans contaminadors. La culpa de tot és de la família que fa vint anys que cuida el cotxe i que potser no té ni els estalvis ni la necessitat d’un altre vehicle. És obvi que reduïr emissions a nivell individual pot ajudar però després apareixen informacions com la que desgrana la contaminació que provoca el turisme de creuers i fa tota la impressió que estem buidant el mar a galledes, o sigui, fent poc o res de rellevància i responsabilitzant la presa més fàcil -la gent- i no les grans empreses i els grans emissors de partícules tòxiques. Un dia, al carrer, vaig sentir un home que assenyalant el cel deia: “ens preocupem pel fum dels cotxes quan al cel hi tenim milers de besties com aquella”. Volant a l’horitzó s’hi veia un avió deixant una gran estela al seu darrera. Vaig pensar que tenia raó. Ens fan canviar el cotxe mentre pel costat ens hi passen màquines de contaminar com els creuers o els avions. Estem matant rates a cops de sac? Fa la sensació que si, i a interès i benefici d’uns quants.
PS: La notícia de la polució que emeten els creuers a Barcelona és una gran efemeride per la Plana de Vic. Està comprovat que els fums de l’àrea metropolitana pugen cada dia per la carretera C17 i queden enclotades a la comarca d’Osona a mode d’olla que fa xup-xup. EStà clar que hem aconseguit que la contaminació als osonencs ens arribi per terra (productes varis que queden al sòl i passen als aliments), mar (els purins, beneïts purins), i l’aire (polució, ozó, etc…). Feliicitats!
