'Cazeneuve i la revenga dels desvalguts', escrita a quatre mans per Oriol Molas i Ferran Grau, és la primera entrega de la sèrie protagonitzada per Enric Cazeneuve, el primer detectiu de la ciutat de Barcelona.
Enric Cazeneuve , de mare catalana i pare francès, arriba a Barcelona per instal·lar-se a la recentment heretada casa dels seus avis al carrer de Balmes. No té gens clar quin serà el seu futur ni a què es dedicarà, mentre ho decideix pensa tirar de la petita herència que li ha deixat la mare. Una de les primeres coses que fa és contractar a la Filo, la filla de la senyora Maria, la portera, com a minyona. Es retrobarà amb en Cinto Brescó, un amic de la joventut que ara és un dels periodistes de la Vanguardia i amb ell començaran a investigar una sèrie de misteriosos assassinats aparentment inconnexos. Enric també somnia a retrobar-se amb una jove que va conèixer al liceu, quan ell era un dels joves acomodadors que hi treballava, i de qui mai més ha sabut res i ni tan sols sap com es diu.
La ficció s'ambienta en 1909, durant els esdeveniments de la Setmana Tràgica. Amb acurades descripcions de la ciutat, que permeten al lector passejar pels seus carrers, veure els tramvies, amb un giny d'humor negre amb aquest mètode de transport; sentir el galop dels cavalls, o sentir les diferents olors ( o pudors) que la ciutat desprèn. El treball de documentació ha estat magnífic, i ens permet gaudir, entre d'altres, de la redacció de les notícies de la Vanguardia de fa cent anys, amb picada d'ull a cert article que va ser prohibit a l'època; gaudir del vestuari de l'època o conèixer alguns dels oficis que hi havia i que fa anys han desaparegut, com el dels serenos.
El Ferran i l'Oriolhan creat un elenc de personatges frescos, propers, empàtics, que faran les delícies del lector; cadascú amb les seves característiques peculiars, la seva parla pròpia i la seva manera de comportar-se segons el seu nivell socio-econòmic. A mi, personalment, m'ha robat el cor l'Enriquet, un jove gitano que acabarà sent el primer confident del detectiu.
Tot i que el rere fons social i els assassinats que ens descriu són temes força seriosos i punyents, el to de l'obra es distés i permet esbossar algun somriure. Poder sí que hi ha alguns capítols sobrers perquè no aporten res o molt poc a la trama, però el cert és que en el conjunt no molesten i no fan desmerèixer la novel·la.
