La literatura de viatges acostuma a reflectir les històries d’amor i de desamor d’alguns escriptors amb determinats paisatges i amb alguns territoris. El viatger, que no turista, se sol deixar emportar i si fa el cas seduir per allò de diferent i extraordinari que, mirat sense prejudicis, acostuma a tenir tots espai geogràfic i la seva adequació humana. Nooteboom és un molt reconegut escriptor de viatges, àmbit pel qual ha rebut diversos honors a nivell internacional. Al seu nivell i qualitat literària indiscutible, aquest literat holandès hi afegeix una immensa capacitat per captar allò que de particular, de singular i únic tenen cada territori i cada societat. És una aproximació subtil, sense idees preestablertes i sense els prejudicis i actituds de superioritat que sovint ens acompanyen als europeus quan observem els països endarrerits. Gairebé demana perdó per interferir en llocs on l’equilibri natural i humà és ancestral, però precari. Hi ha respecte, capacitat d’observació i estima cap a tot allò que és diferent. Una prosa elegant i precisa, poc donada al barroquisme preciosista del que fan gal·la alguns reputats viatgers. El paisatge entès com la fusió indestriable entre la naturalesa i els grups humans, les cultures que s’hi han desenvolupat. Cees Nooteboom és un gran escriptor, que ha tocat i bé gairebé tots els pals de la literatura. Poeta, dramaturg, novel·lista, assagista i traductor. Un intel·lectual europeu de primer ordre, que ha fet justament de la reflexió sobre l’europeisme i el nacionalisme un dels seus eixos d’interès literari. Traduït a una vintena d’idiomes, és un gran coneixedor i traductor de literatura catalana i espanyola.
A El azar y el destino. Viajes por Latinoamérica (Siruela, 2016), es recullen diversos itineraris en moments diferents de la seva vida pel continent americà. Va conèixer aquests immensos i variats territoris a partir del seus viatges de jove a Surinam -les Antilles holandeses-, a partir de les quals es va interessar i desplaçar per Bolívia, Xile, Argentina, Brasil, Mèxic, Colòmbia… Hi ha viatges de joventut fets amb mitjans escassos i viatges de maduresa tornant als mateixos camins. Parla de llocs i persones fascinants, reflectits de manera commovedora i intensa amb una escriptura carregada de vivències i per reflexions profundes, sempre però sense càrrega de transcendentalisme ni de pretensions alliçonadores. Sens dubte un viatger sensible que es deixa seduir per Amèrica Llatina, amb qui viurà una història d’amor continuada i amb visites constants que sempre el commouen i l’aclaparen. Li criden especialment l’atenció els sons i els colors d’aquest continent, però també la seva capacitat per a la violència. Hi ha relats curts d’urgència i d’altres força més llargs i aprofundits. Pel meu gust, difícils de millorar les descripcions de Bolívia o del sud de Xile. Un llibre deliciós que ens indueix a intentar continuar essent viatgers, que no turistes.
