💚 Retrobar-me amb la Cèlia ha estat meravellós. Aquella nena/noia que vaig conèixer a 'Olor de colònia' on ja apuntava maneres: tossuda, decidida, rebel..., la retrobo com a dona adulta després d'haver-se divorciat d'un marit que la feia infeliç, a punt de ser àvia i sense trobar el seu lloc en el món laboral: accedir al món laboral sent una dona de més de quaranta anys, no és fàcil.
💚 Però a la vida de la Cèlia res ha estat fàcil i això mai l'aturat. Després de casar-se amb en Joaquim Riva i Puigverd, fill d'una bona família, amb qui va tenir dos fills i un matrimoni infeliç que l'asfixiava i on se sentia presonera. Quan ja té els dos fills emancipats, decideix fer el pas ella i divorciar-se deixant enrere el patrimoni dels Riva i Puigvert, encara l'hi queden orgull i dignitat.
💚 A partir d'aquí la veurem obrir-se pas en un món que desconeix després de viure més de vint anys dins d'una gàbia d'or. Lluita pel que vol i aconseguir fer-se un lloc en el món laboral, com a secretaria d'una gestoria. Primer, fregarà moltes escales i es cuidarà de la casa dels altres.
💚 Veiem com a poc a poc, la Cèlia, va aconseguint les seves fites, es va empoderant a mesura que passen els anys. Hem deixat enrere la jove rebel per conèixer a la dona madura, austera, persistent, tossuda, sensible i càlida. La veiem com a àvia, com a dona enamorada i l'anirem coneixent abans, durant i després del seu divorci. Amb l'omnipresència d'en Joaquim, qui no acaba d'acceptar l'ultratge de la SEVA dona i molt menys que ella trobi la felicitat, tan enyorada i buscada, lluny d'ell.
💚 'Cèlia Palau' és una novel·la sobre l'amor, la submissió, l'inconformisme, el respecte, la llibertat... És la vida d'una dona senzilla i tossuda que vol estimar i ser estimada sense ser jutjada.
