«Se estan haciendo chanchullos tremendos con la excusa de poner esta ciudad en el mapa y todos quieren clavar el cazo. Y el resto del país no les anda a la zaga»
«Cenicienta en llamas» és el títol que dóna el tret de sortida a la nova col·lecció de novel·la negra, Marrajo, de l'editorial Milenio i dirigida per en Sebastià Bennasar. Sí el tret de sortida de la col·lecció és aquest, la cosa promet i molt.
Ens trobem davant d'una novel·la que més que coral, jo, diria que és simfònica. La quantitat de diferents veus narratives, i sobretot la qualitat de totes i cada una d'elles, eleven la seva categoria. Però no només és en les veus narratives on ens trobem amb aquesta quantitat i, sobretot, qualitat; en l'entramat de trames i subtrames, que conformen el gruix del relat, la història es repeteix.
«Cenicienta en llamas» és una novel·la dins d'una novel·la, és la història de la corrupció a una comunitat autònoma (Cas Gurtel), és l'escàndol del món del cel·luloide, és el cas dels assassinats orquestrats per sicaris... és tot això i molt més.
Podem dir que hi ha tres grans trames, cada una amb els seus protagonistes: per una banda ens trobem amb la investigadora privada Raquel Bonafed, que rep l'encàrrec de seguir a tres personatges de cert prestigi social i econòmic: un publicista, un constructor i un alt directiu de la televisió autonòmica.
Per altre cantó tenim als inspectors Luís Cocoví i Lola Zafra embrancats en la resolució de dos casos d'assassinats comesos per sicaris.
Per acabar ens trobem amb Toni Balager, el Bala, productor de la telenovel·la d'èxit al canal autonòmic i que es creu amb dret a cuixa sobre tota femella que treballi per a ell.
L'autor ens situa l'acció a la València del 2006. Al maig d'aquell any quan la ciutat es prepara per a l'arribada del Papa Benet XVI. Quan la crisi del totxo està a punt d'esclatar i quan la ciutat viu immersa en el fervor dels grans esdeveniments: Copa Amèrica de Vela, Formula I (encara que tardaria dos anys més a celebrar-s'hi, però Ecclestone ja es deixava veure per la ciutat).
Els punts forts de la novel·la són: els personatges. No tan sols per la diversificació de veus narratives que hi aporten, sinó per la seva profunditat. Tant els més principals com als secundaris són sòlids, tenen presència i se sostenen per si sols. Cada personatge té la seva història particular que es sumarà a la història col·lectiva, enriquint-la encara més. A les tres trames que inicialment he dit que trobàvem i haurem d'anar sumant la subtrama protagonitzada per la resta de personatges que surten.
Els girs argumentals, variats i que creen petits arguments dins les diferents trames i subtrames, i el més important, cap d'aquestes trames, arguments, subtrames o petites històries està posada a l'atzar o per omplir pàgines; ans al contrari. Tots i cada un d'aquests serrells tenen la seva raó de ser i queden perfectament tancats i explicats.
La història s'anirà teixint a mesura que les diferents trames i els diferents personatges que les protagonitzen es vagin creuant i des-creuant fins a aconseguir completar el fascinant trencaclosques que és l'entrellat de la novel·la.
«Cenicienta en llamas» és una molt bona, jo diria excel·lent, novel·la negra. Perfectament articulada; escrita amb un ritme in crescendo i uns diàlegs que fan molt més lleugera la gran quantitat de subtrames que hi trobem.
«Así que la gente había inteoririzado una sèrie de idees absurads e incluso las había elevado a la calidad de dogma de fe sin tene la más repajolera idea al respecto»
