Estem davant d’un nou thriller de Gómez-Jurado, amb un estil que s’assembla molt a un guió de sèrie actual d’acció. Costa situar la història a llocs tan lluny i dispars com Ucraïna, Rússia i Estats Units d’Amèrica i, més concretament, a Chicago quan la novel·la està escrita i pensada en castellà i a Espanya. Potser per això, l’autor no es desfà en descripció dels respectius ambients i localitzacions.
Que a l’acció hi prenguin part grups internacionals no és nou en Gómez-Jurado. En aquí hi intervé la màfia russa (en alguna altra novel·la hi havia intervinguts espies israelians). L’obra amaga bastant bé l’origen de tot plegat i l’objectiu únic de la Irina Badia, tant que, en algun moment, el lector vol ser innocent del tot i, fins i tot, pot esperar que la novel·la acabi diferent de com ho fa. El que no aconsegueix és fer creure al lector que Irina té males intencions respecte al protagonista masculí, Simon Sax, responsable en el fons de ser orfe, com se sap al final de la novel·la, també.
Per als aimants de la novel·la negra, els detectius Freeman i Ramírez, i l’agent de l’FBI surten, treuen el cap, primer van errats, després segueixen el rastre bo, però no se’ls veu més en la resolució del tema, tot i que algun lector potser sí que s’ho esperaria.
Aquesta és la trama principal però hi ha altres trames paral·leles, com pot ser la negociació per vendre un programa informàtic a un magnat del negoci 8l’autor vol fer-nos creure que la situació crea emoció però crec que no ho acaba d’aconseguir) o, també, hi ha relacions afectuoses i d’amistat, algunes més aconseguides que altres: la relació entre Simon Sax i el seu germà Arthur (molt ben aconseguida); la relació entre Simon Sax i Thomas –Tom- Wilson (curta però molt ben aconseguida); o, per últim, la relació entre Simon Sax i Marcia López (apuntada, massa freda i mal desenvolupada). Tot i així, és un llibre per passar una bona estona i que, a pesar de tot això, enganxa.
Jaume Salés i Malian
