Prefixo collona al virus perquè ens acollona i perquè d’una revolada ha convertit en simples collonades totes les misèries humanes que fa pocs dies crèiem tant i tan importants a les nostres vides, i no. Ara salvar el cul priva i ser solidari, més.
Podríem dir que a Mad Max l’han agafat amb la pixera al ventre, amb el pijama d’estar per casa i l’ocell a punt de sortir-li per la bragueta, postura indigna com poques, i a tots nosaltres també. Georges Brassens, un francès poeta que cantava, escrivia que quan fos mort volia que l’enterressin a La Corniche, a la platja, per poder-hi passar, així, la mort de vacances. Vacances? No, gràcies, la veritat, em temo que ens tocarà aixecar el país... i ja van no sé quantes vegades... però aquesta serà de bo i de veres. Ah, i, tot i que la mort campa pel planeta, potser els mestres, els polítics i els funcionaris voldran la seva ració de vacances pagades mentre els sanitaris s’hi deixen la pell (un vistós i agraït chapeau als guerrillers de la sanitat). Moltes coses han de canviar, sabeu?
Ah, i què faríem sense internet? Recordo polítics obstinats opinant que les connexions ràpides a Internet no eren necessàries. A veure si ens fibrem tots d’una puta vegada, per déu, que potser el futur en dependrà.
De fet, hi ha moltes més coses que em repugnen de tota aquesta gestió de la pandèmia xinesa (sóc de l’escola Trump, les coses pel seu nom, el virus és xinés i fin). Ja va tocant que algú els digui a tota aquesta gent asiàtica que parin de menjar merdes vives sense controls sanitaris previs. Val la pena recordar que cada any la grip s’hi origina i que les pandèmies que la humanitat ha patit al llarg de la seva història, també. Però noi, es veu que la cosa els deu costar d’entendre...
Així, mentre els xinesos i els asiàtics en general es posen les botes amb menges estranyes i potencien la zoonosi a la màxima potència (i els importa un rave), Alemanya i Holanda estan en l’actitud d’engegar als del sud (Espanya i Itàlia) a prendre pel cul (amb perdó). I què esperàvem que fessin després de tants anys i dècades de prendre’ls el pèl…? Recordem els fons de cohesió...
Per sort, tampoc no ha arribat cap jugada mestre dels exiliats. També tenen cul per salvar, es veu. Ara em ve al cap allò que Europa ens mira. Deu ser amb mals ulls... o amb ira o prepotència.
De la paràlisi del govern, català, espanyol i europeu, em queda un regust de piròman encès i imminent que vol afirmar sense contemplacions que quan tot això acabi, que acabarà, l’hem de fotre molt grossa, perquè ja n’hi ha prou d’acotar el cap, dir amén i pagar i pagar per no tenir res a canvi, ja n’hi ha prou de moltes coses, que si una cosa som els autònoms és tossuts i amb una memòria fabulosa. I les canonades del vàter te les arregles tu.
Esperem sobrepassar aviat el pic de la pandèmia que els matemàtics ja predeien, el pic que hauria estat evitable que amb unes poques mesures assenyades de contenció i tot hauria set bufar i fer ampolles i no pas mentir com descerebrats dient que tot estava controlat. Al Youtube, que no menteix, hi ha les declaracions inicials dels (ir)responsables sanitaris, tot controlat i altres collonades.
La velocitat de contagi i la letalitat del virus xinès només es veuen superades per la imbecil·litat humana. Tenint ben a mà els precedents de la Xina i Itàlia quant a contagis, mesures a aplicar i fracassos a evitar, alguns es van envanir en la seva supèrbia per dir altius que no passava res. Com diríem per aquí dalt, quins collons, o, amb paraules de Nietsche, ja els teniu ben quadrats ja, polítics que ignoreu la previsió i la ciència.
Ara o en un després incert, tots correran a posar-se medalles, però no, han estat batuts per un munyoc de mol·lècules mal avingudes, però oportunistes, que ni tan sols se sap si són vives o mortes.
Vull, demano, exigeixo una revolució permanent, un canvi global total, perquè com deia Dylan, el noi de Duluth, una forta pluja molt aviat caurà. Rock me mama.
PS Avui tocava beneir la palma...
