Com cagar-se a les calces i de passada enganyar a més de dos milions de catalans? Bufar i fer ampolles
Avui, dilluns setze de setembre de 2017, s'ha conegut la resposta del Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont a la demanda d'explicacions de Madrid. Ha respost per carta i amb una ambigüitat absoluta i desesperant sobre la Independència de Catalunya. No és que els de Madrid no l'entenguim, és que els d'aquí tampoc no entenem res. Després, hem conegut el comunicat de la Soraya amb cara sorneguera de tenir-ho tot allà on volia. Sembla que el comportament de la puta i la ramoneta, que tan agrada a la classe política catalana encara preval per a desgràcia de tots en la situació actual d’impàs que ningú no entén. Fent-me meves les divagacions de la gent als darrers dies, o hi ha un plan B genial que ens deixa a tots astorats i ens mena a la independència cagant llets o bé ens han fet llançar a la piscina amb una mà a cada ou, sense res planificat, i a més ara ens hem cagat a les calces, bé, s’hi ha cagat els polítics, que la gent del carrer no. En aquesta vida tothom té un paper assignat. La gent del carrer, m’hi incloc, hem complert el nostre. La classe política, de moment, no... i ja cansa. Les inèrcies no duren sempre. Moveu el cul, senyors, o ens anirem tots a cagar a la via on ens atropellarà sense miraments i a tota hòstia la desballestada locomotora espanyola (amb el vistiplau de la UE que mira descaradament les seves butxaques i no pas els drets humans). Espero haver de rectificar les meves sensacions, però, ara per ara, em sento enormement traït. PS1 Per cert, Europa se'n pot anar a prendre pel cul. PS2 Botswana no ens dóna suport, tampoc.
