«La mort, segons com la mires, és ben còmica .»
Hi ha un una dita en castellà que bé a dir alguna cosa com: «lo bueno, si breve, dos veces bueno», de normal, hi acostumo a estar d'acord, de normal... perquè quan a les meves mans cauen llibres com l'últim de l'Antonia Carré-Pons, en vull més i més. Dir que és bo és quedar-se bastant curt. És una petita, per extensió, ja he dit que era curt, massa curt, meravella.
«Com s'esbrava la mala llet» és un recull de vuit relats que tenen com a nexe comú els vells. Sí, els vells, així sense floritures. No són iaies, ni avis, ni ancians... tot i que ho són. Són persones vistes des de l'òptica que dóna la tercera edat, no com ens l'ensenyen els anuncis d'assegurances o de viatges, sinó tal com és al dia a dia, a casa, al carrer, a les residències i els hospitals. Aquella època de la seva vida que ja estan de tornada de tot. L'autora ens parla des del respecte, però sense endolcir-ho gens ni mica, sense concessions, amb la veritat nua i crua del que és i representa arribar a vell.
Al llarg dels vuit relats hi apareixen un ampli ventall de personatges i situacions. Situacions reals, per molt que semblin irreals, per molt que ens estranyin o que pensem que són surrealistes. No és cert, són realistes, molt realistes. Com una fotografia feta a diferents habitants d'un geriàtric, tot i que aquest no és l'escenari predominant dels vuit relats, al contrari.
Escrita amb una prosa planera, sense fer servir grans recursos, on no falta un punt d'humor i d'ironia, «Com s'esbrava la mala llet» és un homenatge aquelles persones que moltes vegades sembla que no existeixin per la majoria de la societat, però que hi són i que comencen a ser legió. La població tendeix a envellir i això és quelcom que no podem, ni hem, d'evitar.
Vuit relats breus, ben escrits i construïts, que més d'un ens farà somriure, altres ens entristiran... que ens faran passar per tot un ventall de sensacions i emocions, que ens faran pensar en el que ens depara la vida i ens mostraran les mil i una maneres que hi ha d'afrontar aquesta etapa vital, i que per sobre de tot ens entretindran i ens agradaran.
«Com es va cabrejar. Es va cabrejar tant que al cap de dos dies es va morir»
