«La eternidad es un tiempo muy largo, pero parece que estamos aquí para toda la eternidad. Es imposible morir. Sufrimos nuestro destino de un modo infinito.»
Vaig descobrir a Glenn Cooper fa molts anys gràcies a la meva filla. En una de les visites a la secció de llibres d'una companyia francesa, va descobrir «La Biblioteca de los muertos», primer de la saga dels escribes, el llibre ens va encantar a totes dues i vàrem continuar la saga, després varen arribar «La marca del diablo»i «la llave del destino». Així que quan aquest any per Sant Jordi vaig veure «Condenados», el primer llibre d'un altra trilogia, no vaig dubtar gens ni mica en regalar-li, sabent que jo també gaudiria de la lectura.
Tot i que seguiré llegint les altres dues entregues,«La puerta de las tinieblas» i «La invasión de las tinieblas» que el llibre m’ha agradat força...no té res a veure amb la trilogia dels escribes, que pel meu gust és molt millor.
John Camp és el cap de seguretat del MAAC, un laboratori angloamericà secret, on es desenvolupa un projecte relacionat amb la investigació de partícules subatòmiques. A càrrec del col·lisionador de partícules que han construït es troba Emily Loughty, amb qui John manté una relació. Una errada al posar en marxa el col·lisionador de partícules fa que Emilydesapareix i en el seu lloc apareix-hi un assassí en sèrie que va ser condemnat i executat pels seus crims en mil nou-cents quaranta-nou. Ningú que ha passat, l'única explicació és que s'hagi obert un corredor imantat entre el nostre planeta i una realitat paral·lela. John sap el que ha de fer si vol portar de tornada a Emily: anar al mateix lloc on anat ella. Aquest lloc no és altre que l'infern o Baix, com li diuen els seus habitants.
A partir d'aquí anirem veient, en capítols alterns, que els succeeix a l'Emily i al John, que està passant a Anglaterra, com es mouen els nou vinguts i com cada setmana es reinicia el col·lisionador amb l'esperança de poder tornar a fer l'intercanvi de persones.
A l'infern ens trobarem amb personatges i situacions reals de diferents èpoques i llocs, barrejats amb personatges i situacions ficticis. En molts punts és una classe d'història en tota regla, encara que pugui modificar els personatges que varen intervenir en els fets. Així veurem actuar alhora a Enrique VIII d’Anglaterra, Garibaldi, Caravaggio, Barba Roja, Robespier, Himler o Stalin entre altres.
Glenn Cooper ens presenta una trama a mig camí entre una novel·la d'intriga, històrica o sobrenatural. Plegada de diàlegs que agilitzen l'acció; descripcions detallades dels llocs per on els personatges van passant, que ens permeten veuré la grisor permanent en què està sumit el submón o l'horrorosa olor que desprenen els podridors.
Cooper, demostra una vegada més que és un mestre de la intriga, sap mantenir-la sense defallir ni en un sol dels 32 capítols, al llarg de més de cinc-centes pàgines, deixant un final sorprenent i obert per donar peu a «La puerta de las tinieblas»
«Los perros viejos vuelven a su porche.» (pàg. 57)
