Tercera entrega de la sèrie protagonitzada per la parella d'
ertzainesformada pel
sotsoficial Jon Ander Macua i l'agent Eider Chassereau. Protagonistes que ja en van captivar a la seva anterior novel·la
«LaChica olvidada» i de la que tinc pendent, però que aviat en sentireu parlar,
«La sirena roja», llibre que obra la saga.
Aquesta vegada, amb l'excusa d'intentar esbrinar que li ha passat a Anna Karlatos, una noia d'origen grec que apareix morta en el maleter d'una furgoneta que condueix un exguàrdia civil, Noelia Lorenzo ens porta una trama sobre la corrupció policial a on, a més a més, hi trobaren problemes tan malauradament quotidians com són el tràfic de drogues, la tracta de blanques, o l'abús de poder.
L'autora ens fa seguir la investigació que Jon Ander i Eider duen a terme, en primeríssima persona, amb l'avantatge que nosaltres, com a lectors saben que és el que l'hi ha ocorregut a Anna Karlatos, Bihotza, des de les primeres pàgines. Noelia Lorenzo ens torna a situar al dia a dia dels successos marcant la data exacta a l'inici de cada capítol; dates que aniran des del vuit d'abril de 2014 al tretze de maig del mateix any.
Amb un narrador omniscient que de vegades cedirà el protagonisme a una de les scorts, companya de Bihotza, qui, a través dels seus monòlegs interns, parla amb la seva mare a qui explica la crua realitat que està visquem. Al llarg de la trama et pots imaginar el patiment al qual aquestes noies estan sotmeses, però aquestes petites escenes —són sempre molt curtes, però molt punyents— arriben a fer mal.
Paral·lelament a la investigació que es porta a terme, anirem coneixent cada vegada una mica més als protagonistes de la història. I de fet, els personatges són un dels punts forts d'aquesta saga i no em refereixo només als protagonistes, els secundaris també estan molt ben perfilats, tots tenen les seves llums i les seves ombres… Aconseguint que empatitzem amb la majoria d'ells, especialment amb els protagonistes. I us ben asseguro que en aquesta tercera entrega patirem de valent , ja que l'autora, més o menys a mitja novel·la, decideix fer un gir argumental que és com un cop de puny a la boca de l'estómac del lector.
Les novel·les de la Noeliasón fosques, negres, punyents. Veient a l'autora, amb aquell aspecte tan dolç, d'eterna adolescent i amb aquell somriure franc que li il·lumina els ulls, sigui capaç de recrear trames tan sòrdides i escenes tan colpidores.
El seu domini dels tempos, la seva administració de la intriga i el suspens, la seva prosa nítida i brillant i especialment els temes de rabiosa actualitat, situats en escenaris propers, fan que el lector es mantingui enganxat a les pàgines del llibre fins al final.
Sens dubte amb «Corazones negros» Noelia Lorenzo ha deixat el llistó molt alt, demostrant, altre cop, que és una de les veus de la literatura negra actual a tenir molt en compte.
