El conservadorisme és bàsica i fonamentalment reaccionari al llarg de la seva història. Encara que a dia d’avui vivim i patim la versió més radical en forma de dreta desacomplexada donada a pulsions xenòfobes, individualistes, insolidàries i populistes, la realitat és que en versions més dures o més toves segons les circumstàncies històriques, el conservadorisme resulta reactiu des dels seus orígens cap a qualsevol noció emancipadora dels sectors populars. Neix contra la Revolució Francesa per demostrar resistència i hostilitat cap a la possibilitat de que es trenqués l’antic ordre social, la possibilitat de revertir la submissió de les classes subalternes. Per l’autor del llibre, el conservadorisme és la reacció teòrica contra la capacitat d’acció de les classes baixes, tal i com va veure clarament el primer i principal referent d’aquesta ideologia, com va ser l’irlandès Edmund Burke. Per aquest, la Revolució Francesa era una gran amenaça perquè no només significava una expropiació de la propietat o una explosió de violència, sinó una inversió en les obligacions de la deferència, la jerarquia i l’ordre. “Els igualadors”, afirmava, “canvien i perverteixen l’ordre natural de les coses”. Alguns conservadors avalen el lliure mercat més estricte, mentre que altres defensen un estricte proteccionisme en nom de la protecció d’interessos de la comunitat nacional. Alguns són radicalment proestatistes, mentre que altres volen la pràctica desaparició de l’Estat. Resulten formes diferents de defensa del poder i el privilegi contra aquells moviments que exigeixen llibertat, igualtat i major cohesió social. Si alguna cosa distingeix el conservadorisme és justament la seva capacitat d’adaptar-se, d’autotransformar-se segons les circumstàncies i el moment.
A La mente reaccionaria. El conservadurismo desde Edmund Burke a Donald Trump (Capitán Swing, 2019), el professor americà de ciència política, Corey Robin, fa un recorregut pels principals autors del conservadorisme més reaccionari als Estats Units, de cara a establir les bases sobre les que se sustenta el moviment i la cultura política que va portar Trump a la presidència. Tot i tenir els orígens el pensament més reaccionari a Europa -Hobbes, Burke, Maistre, De Bonald, Nietzsche, Schmitt, Oakeshott…-, hi haurà un fort desenvolupament als Estats Units, establint-se una via pròpia sobre la que treballarà l’anàlisi de Robin. És Frederic Hayek qui porta als Estats Units un pensament conservador a partir del qual es desenvoluparà i radicalitzarà, ja sigui en la seva versió economicista ultraliberal amb Milton Freadman i l’Escola de Chicago, com en un aspecte polític amb personatges tan pintorescos i sobrevalorats com Ayn Rand, o bé amb Irving Kristol, Teddy Roosevelt, Barry Goldwater, Francis Fukuyama o Steve Bannon. Per l’autor el conservadorisme té les mateixes pulsions ja sigui en la seva versió tova o en la seva forma més reaccionaria, tot conformant moviments poderosos a partir no tant de la “conservació” sinó de la noció de pèrdua real o imaginaria. Com va escriure Karl Mannheim, als conservadors mai els ha entusiasmat la idea de la llibertat. Han fet de la llibertat tapadora de la desigualtat y de la desigualtat tapadora de la submissió.
