El clàssic gat d’Schrödinger, aquell collons de gat que és viu i mort alhora en un estat d’existència dual, és molt similar a mi mateix, i el seu estat al meu estat d’avui en què he guanyat i no he guanyat la setena convocatòria de Ripollès Líders en la categoria Eduard Soler en la qual no m’he inscrit. Sembla que malgrat les meves fotografies dissuasives i els meus vídeos Blade Runner Style que he anat penjant al Facebook, Twitter i Instagram, algú encara creu en mi, o en la meva insanitat, i es permet el luxe de perdre el seu temps valuós, per escàs, donant dades personals (com les que ens roben d’amagat altra gent) i clicant sobre caselles difícils de trobar per donar-me vots en una estranya cadència d’un per dia... Em resulta curiosa l’agrupació de la categoria, una explotació agroramadera (dedicada a la producció i a l'elaboració artesanal de derivats de la llet, en especial formatges), un traductor tècnic transmutat en editor de llibres digitals (i en paper) amb base d’electrons i una foneria especialitzada en tota mena de peces d’alumini foses amb sorra. Afirmen els físics que a l’univers només hi ha dues menes d’elements, l’hidrogen i la resta d’elements de la taula periòdica del rus Dmitri Mendeléiev, els metalls, segons ells. Així, estrictament, tant jo mateix com els iogurts de Mas el Lladré som metalls com els que fonen a la Foneria Ripollesa. Ben pensat, potser el premi hauria d’anar pels de la foneria qui, curiosament, tenen un percentatge reduït de vots malgrat l’evident importància dels metalls eterns, fosos o no. Agraeixo els 536 vots rebuts com si fossin metalls preciosos i també el temps dedicat pels meus incerts seguidors a donar-me’ls de manera tan immerescuda. Així, a la nit del 3 de febrer, en una hora incerta entre les nou i les onze de la nit aproximadament, deixaré de ser el gat de Schrödinger d’una punyetera vegada. Espero que després trobi algun restaurant obert on sopar, viu o mort, com el puto gat. Rock me mama PS Avui la mare estaria contenta de mi. Sempre em deia que quan anés pels puestos em canviés els calçotets per si de cas. Avui me’ls he canviats, per si de cas.
L'editor (amb la seva cosina Isabel) quan encara eren feliços i indocumentats
