29/07/2016

De la tempesta a la calma. Koh Samui

Del bullici d’una ciutat com Bangkok hem passat a la tranquil.litat de la illa (koh, en tailandès) de Samui. En concret ens hem allotjat a Bophut, un poblet de pescadors situat al nord que tot i que treu suc del negoci del turisme encara no s’ha convertit en un monstre descontrolat.Tot i les postes de sol precioses, si el que es busca és sol i platja potser no és el millor lloc. El clima varia de sol a núvol en pocs minuts i la sorra del fons marí provoca que l’aigua -massa calenta pel meu gust- sigui molt tèrbola. A la zona est hi ha la zona de ‘cristal bay’ , en què les aigües sí que són ben clares.

Un altre dels atractius de la zona és la riquesa natural de les petites illes properes a Samui. Nosaltres ho vam comprovar fent una sortida a la reserva marina d’Angtong. Durant una jornada vam gaudir d’un entorn gairebé verge i des de diversos punts de vista: primer des de sota l’aigua fent snorkel (som ‘novatos’), després obtenint una visió general de l’illa des del kayak i finalment caminant per terra ferma.

L’illa de Samui té una carretera d’uns 75 quilòmetres que la ressegueix per tot el seu perímetre. Després de recorre les seves pujades i baixades vam poder conèixer les grans plantacions de cocos i plàtans o racons preciosos amb cascades i grans budes. Per cert, per agafar els cocos de les palmeres més altes tenen ben ensinistrats a un reguitzell de monos que saben detectar quan el fruit està madur. Ho aprenen anant tres mesos a una ‘escola’ de monos!

Gossos a tot arreu. L’elefant és el símbol de Tailàndia però jo m’he fet un fart de veure gossos. També gats (siamesos, òbviament) però no tants. A Koh Samui fan vida amb la resta de la gent, i el més normal del món és que dinant o esmorzant aparegui un gos, se’t ajegui al costat i vagi esperant si cau alguna cosa. Si no cau res, marxa tant tranquil. Tambés te’ls pots trobar a sota de qualsevol ‘tumbona’ de platja dormint en les hores que fa més sol. Això sí, fins ara, ni els hem sentit: ni una bordada. Ells fan la seva i tu fas la teva.Tan senzill…

PD: no se’m pugen les fotos!!