“I tu, què feies quan va explotar la bomba a Vic?” És una pregunta que tots els vigatans -i fins i tot osonencs- que van viure aquells fets saben respondre amb tot tipus de detall. Un moment que et marca la vida. Era el 1991, i jo, tot i que era molt petit també ho recordo. Era a casa els avis de Roda de Ter, i des del terrat a on jugàvem amb la iaia vam sentir l’explosió. Poc després baixava l’avi des de l’hort que tenia en un petit turonet a les afores del poble i deia que en direcció a Vic s’hi veia fum. L’arribada del pare confirmava els pitjors pronòstics: un atemptat terrorista. A mi em va enganxar lluny, no així a bona part de la meva família arrelada al barri del Remei de la capital d’Osona. El germà i la iaia materna van sentir i notar l’explosió a poc més de 500 metres del lloc dels fets, i ben a prop, la tieta, empenyent un cotxet de criatura, va veure volar vidres d’aparador que per sort no li van causar ferides.
El que va venir després van ser hores de rescat a la zona afectada, la confirmació de les víctimes mortals -van ser 10-, el suport de la ciutat als ferits, i els funerals. A partir d’aquest moment, 28 anys d’un silenci molt vigatà. Aquell que és conscient del què passa i ha passat però no ho verbalitza amb paraules ni gaires fets. I si parlem d’un testimoni silenciós, el solar del que un dia va ser la caserna de la Guàrdia Civil n’és l’exemple més clar. Un quadrat de sorra que s’ha convertit en un pàrquing però que mai ha deixat de ser el lloc de l’atemptat. El que ha recordat dia rere dia als que hi passàvem la bogeria de qualsevol acte violent.
Aquesta setmana han començat a fer obres en aquest terreny. Hi faran una biblioteca. Meravellosa decisió. A on el terror i el drama van destruir edificis i segar vides, ara hi brotarà l’educació i la cultura. A més, el nou equipament portarà el nom de Pilarín Bayés. Un homenatge en vida a un personatge que és patrimoni humà de la capital osonenca. A Vic estem d’enhorabona. Es dignifica un espai de nefast record, s’honora el patiment de molta gent, s’homenatja una persona molt estimada i es crea un equipament públic que ha de dinamitzar un barri sovint massa oblidat per la resta de la ciutat. L’educació i la cultura sempre guanyen.
Enllaç a l’article de l’acte de commemoració dels fets publicat a El Punt Avui el maig del 2016: Vic recorda i no oblida
