Acollonant. I no per l’espectacularitat del moment sinó per la por que ha invadit el tren de tornada a Munich des d’Innsbruck. Retiro la majoria de coses sobre l’avorriment als trens germànics que vaig escriure fa uns dies. Viatjavem amb el tren EuroCity, que surt del nord d’Itàlia, passa per Àustria (hem pujat a Innsbruck) i acaba a Munich, Alemanya.
Ens aturem a l’estació de Kufstein i per megafonia anuncien que hi haurà un control policial al tren. A fora, una desena de policies es van emportant gent que ha anat baixant d’altres trens cap a l’exterior de l’estació i els fan pujar a un autobús amb la identificació de la ‘polizei’. La majoria dels que s’emporten són gent de color. Després d’un quart d’hora aturats a l’andana entren tres armaris al nostre vagó i criden alguna cosa amb bastanta mala llet. Era en alemany, òbviament. La gent comença a treure els DNI’s i passaports de la cartera i nosaltres també ho fem. En la primera família que registren -semblen del Pakistan- van per feina: “Esteu detinguts per l’Estat alemany. Circuleu sense identificació i això és un delicte”. Els fan baixar i continuen amb els registres. A nosaltres ens miren els carnets i continuen sense dir-nos massa res però al nostre davant hi ha un home que viatge sol i té trets físics àrabs. Només parla italià, i amb l’ajuda d’un altre pasatger l’interroguen allà mateix: “a on va?” “Quants dies?” “Qui hi té allà?” “Quants diners porta?” “A on dormirà?”. La tensió del moment es talla amb un ganivet. Al final, el deixen al vagó.
La contundència de la policia alemanya en matèria d’immigració és brutal. Tres quarts d’hora més tard del previst tornem a arrencar.