25/02/2016

Dies de canvis

El verb canviar té diverses entrades en el diccionari però n’hi ha una que serveix força per definir què passarà amb la meva vida professional en els propers dies, setmanes i espero que anys: “canvi: esdevenir diferent. Sofrir una transformació”. Exacte. Després de gairebé cinc anys formant part de la redacció de L’ESPORTIU (l’antic EL 9), deixo la informació esportiva per passar a formar part de la nova edició a les comarques de la Catalunya Central que engegarà a partir de l’1 de març el diari EL PUNT AVUI. Em tocarà transformar-me, adaptar-me i fer moltes coses diferents però sempre ho intentaré fer des de la professionalitat i les ganes que intento posar en tot el que faig.

Els motius del canvi són diversos però n’hi ha un de molt clar. Poques vegades apareixen projectes periodístics que et permeten acostar-te a la zona a on vius, i aquest ha trucat a la porta. Fer l’Eix transversal Vic-Girona cada dia no és la cosa més agradable del món però m’ha  permès aprendre’m gairebé tots els túnels per ordre, saber les freqüències de ràdio d’Osona i de Girona de les principals emissores de memòria –sí, tinc un cotxe molt vellet-  o comprovar que si a dalt a Romagats et llences amb punt mort a 120 km/h arribes gràcies a l’embranzida a la sortida de Calldetenes. Tot molt útil. Bromes a part, hi ha hagut dos grans coses que m’han fet més fàcil fer tants quilòmetres: una, les ganes de fer les coses bé, i l’altre la gent de la redacció. A tots ells, moltes gràcies per tot, i en especial als quatre magnífics del futbol català: en Jordi Danés, en Xevi Masachs, en Joel Sebastian i l’Edu Ciurana. Si ho mirem bé, en els darrers anys segur que hem passat més hores nosaltres cinc junts que no pas amb les nostres famílies. Espero que pugui venir a fer cafès. No demano que no “rajeu” de mi quan no hi sigui perquè això és impossible.

També voldria agrair el magnífic tracte que he rebut per part de tota la gent amb qui he coincidit. A la gent del Llagostera, a qui vaig conèixer quan ningú donava un duro per ells a 2a B i hi he viscut gestes brutals en el món de l’esport, que de retruc, m’han portat a poder provar el periodisme esportiu a un cert nivell professional en la 2a divisió A. A la gent del Girona, segur que els veurem a primera. A l’Olot, perquè té un gran mèrit omplir el camp setmana rere setmana i treballar com ho fan, al Palamós, al Figueres i al Peralada, i a tots els equips del futbol català amb qui he tingut oportunitat de tractar en els darrers anys. Segur que em veureu pel camp un dia o altre.

Gràcies, sort i salut!