Deliciós recull de contes de la
Mònica Batet. Divuit contes amb un denominador comú:
Polònia. Un país que ha captivat i encisat a l'autora.
El primer i l'últim conte del recull tenen la particularitat que qui ens parla és l'autora. El primer, poder el més íntim ens explica el seu primer viatge al país i les converses telefòniques, amb anècdota inclosa, que manté amb el seu pare.
Els relats també comparteixen un temps, la
Polònia dels canvis, del sindicat Solidaritat. Un temps caracteritzat per les detencions, l'estat d'excepció, els tancs i soldats als carrers de les ciutats; els llibres prohibits i les lectures clandestines dels autors dissidents. En definitiva uns temps convulsos i gens fàcils per la població. De fet no és la primera vegada que
Batet parla de llibres prohibits ni d'estats autoritaris, ja ho vàrem veure a
'Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres', tot i que en aquella novel·la mai va dir en quin país situava els fets, al contrari que aquí.
L'estil de l'autora és intimista, amb una prosa suau que llisca com la seda i en la que l'oralitat té un paper fonamental.
Fent ús dels tres narradors: en primera, segona i tercera persona, l'autora ens porta petites històries protagonitzades per gent normal, gent del carrer; a través d'aquests personatges ens mostra les tradicions en dades assenyalades, la cultura, la gastronomia i les tradicions del país. Ens apropa al context històric del qual abans us feia esment i ens cita aquells autors prohibits i els autoritzats.
Hi ha dues històries que m'han robat el cor, la primera ha estat 'Tenir cor'la història d'un pianista que vol demostrar que té sentiments i cor igual que tothom i la segona, per ordre d'aparició en el recull, 'Parc Lazienki' que ens parla de tres germans. Tots els contes són meravellosos, tots tenen aquella manera de narrar de la Mònica que arriba al cor del lector, aquella calidesa de la seva prosa. Tots ells valen la pena ser llegits.
És un recull curt, que es llegeix en un sospir, però amb històries que, després de la seva lectura, t'acompanyen durant dies.
L'autora és una de les veus més importants de la nostra literatura actual, amb una força narrativa que captiva llibre darrere llibre. Mai entendré que una escriptora com la Mònica Batet no té el reconeixement que es mereix, com passa, massa sovint, desapercebuda per la majoria de lectors.
No us perdeu aquest recull, però tampoc cap de les seves anteriors novel·les.
