Modernitat i tradició religiosa es barregen a les dues grans ciutats dels Emirats Àrabs Units: Dubai i Abu Dhabi. La modernitat, del tot artificial i poc natural, costa d’entendre ja que els gratacels creixen per tot arreu sense massa sentit i surten de carrers a on els vianants es compten amb els dits de la mà. La qüestió és construir i sorprèn veure com al costat d’autopistes amb sis carrils per banda ja s’hi estiguin fent ampliacions. Cal? Segurament no, però aquí va tot a l’engros. De fet, un conductor ens deia que és complicat orientar-se, ja que les carreteres canvien constantment. Tot aquest luxe té un origen: el petroli. Un recurs que Dubai ha exahurit i ara s’ho juga tot a la carta del turisme. Funcionarà? Tinc els meus dubtes en un país amb poc més de 40 anys d’història i a on les seves grans atraccions es basen en la còpia, el luxe o el ‘jo ho tinc més gros’. També hi ha la bellesa del desert, que és espectacular, però aquest reclam no és exclusiu dels Emirats…
El que sí que mantenen els Emirats són les tradicions religioses basades en l’Islam. Ho hem comprovat cada matinada quan a quarts de cinc ens despertava l’imam de la mesquita del barri amb la seva crida a l’oració. Aquest ritual es fa cinc cops al dia i, a Dubai, els fan ressonar per tota la ciutat i fins i tot als centres comercials. Veure dones tapades és el més normal i també sorprèn la separació al metro: hi ha vagons VIP, vagons per a tothom i vagons exclusius per a dones i nens. Més enllà del sexe, l’estatus social també marca el teu rol als UEA. Si ets nadiu -tan sols són un milió dels 9 milions de persones que hi resideixen- tens la vida solucionada. La resta, a pencar molt per sobreviure. Si ets estranger i vols muntar un negoci, t’has d’assegurar un soci nadiu a qui li hauras de donar un tant dels beneficis, i res de sanitat o educació pública. Tot es paga i no a un mòdic preu. En resum, la UEA sorpren per la majestuositat de les seves obres i per la diferència cultural amb occident però també deixa molts dubtes. El país està sospitosament endreçat i tranquil -mai m’havia sentit tant segur caminant per qualsevol lloc de la ciutat i a qualsevol hora-, i em costa entendre la filosofia de ‘més gran i més car’ que regna en la ciutat. Dubai és el joc SimCity fet realitat.
