No coneixia a Ivan Ledesma, ni havia llegit res d'ell. Per sort a la Setmana del llibre en català em vaig acostar a la parada d'Obrador editorial i allà estava aquesta petita meravella (petita per la seva brevetat, només cent cinquanta pàgines).
Mentre preparava aquesta ressenya m'he assabentat que és la primera novel·la de gènere negre que ha escrit. Només puc que felicitar-lo, per ser la primera ha escrit una trama completament inusual, diferent i fantàstica.
'Certament, no se sap mai qui viu a casa del veí...' Aquesta frase que trobem a la contraportada, l'última d'una breu sinopsi, amaga una gran veritat i tot un món: el món que habita al
carrer del Xiprer.
L'arc temporal és quasi tan breu com la novel·la: tres dies, d'un divendres a un diumenge. Tres dies durant els quals l'
inspector Barto parlarà amb els veïns del
Carrer del Xiprer per tal d'acabar d'entendre i poder tancar el cas del
Llenç, un assassí en sèrie.
Uns diàlegs enginyosos que es donen les claus per anar coneixent als veïns del
carrer del Xiprer i a l'inspector
Barto, que tot i està davant d'una novel·la coral, es perfila com el personatge destacat.
Barto és obsessiu, distant i molt observador (i alguna cosa més, però per esbrinar-la haureu de llegir el llibre).
Organitzada en capítols molt curts i ens endinsen en un seguit d'històries, la dels veïns del c
arrer del Xiprer, que aniran conformant les peces que formen l'entramat de la trama.
Una prosa neta, sense estridències, clara, polida i molt concisa —no hi sobra res, però tampoc trobarem a faltar res de res— fan que sigui una lectura additiva que engoleixes sense donar-te compte. Quan arribes al final la sorpresa és majúscula i tot que l'autor ens ha donat algunes pistes, no arribes a discernir l'abast de la tragèdia fins que t'hi trobes immers.
I és que en només 150 pàgines
Ivan Ledesma fa una història negríssima i esfereïdora que et deixa amb ganes de més.
