🧓Feia temps que una lectura no em durava tan poca estona i em feia riure tant.
El càsting és com un caramel·let, dura poc i t'alegra l'estona.
🧓Dividit en dues parts, 'La idea', i 'El càsting'. A la primera l'autora ens presenta a les dues protagonistes, la Paula una mestra jubilada i l'Ernestina, una exactriu. Són oposades i complementàries. Dues velletes que encarnen allò tan nostre del seny i la rauxa. La Paula és el seny... d'aquella manera, però ho és. L'Ernestina la rauxa, esbojarrada, amb idees estrafolàries, terroritzada per la pandèmia que acabem de passar, viu reclosa a casa, enganxada a uns binocles amb els quals espia a la veïna del davant, o parlant amb la veïna d'escala, la Lluïsa, pel celobert.
🧓La segona part és el moment que l'Ernestina treu a passejar l'actriu que sempre serà, vestint-se per l'ocasió cada vegada que tenen una entrevista per llogar l'habitació. Els vestits que fa servir són els que durant la seva època va anar robant en les obres que va trobar. La Paula posa el punt de sentit comú al comportament políticament incorrecte de la seva companya.
🧓Els diàlegs, de fet tot el llibre és un diàleg entre les dues velles i els seus entrevistats, són delirants i ens mostren les diferències entre les dues velles, que cada cop se les enginyen per posar entre les cordes a les candidates a llogar l'habitació.
Diàlegs sense marca d'entrada, sense un narrador, tampoc ens fa falta, en tot moment sabem qui parla i no ens calen ni acotacions ni descripcions.
🧓Una novel·la curta, que dura un sospir, alegre, desenfadada i que et fa passar una molt bona estona lectora.
